Resultats de la cerca
Es mostren 185 resultats
desguàs
© Anadesousa | Dreamstime.com
Geologia
Lloc per on té sortida l’aigua d’un curs fluvial, d’un llac o d’un conducte subterrani.
desguàs
Construcció i obres públiques
Lloc per on s’escola l’aigua bruta o de pluja.
En les construccions domèstiques els desguassos són fets, habitualment, amb tubs de plom o de PVC, i hom els connecta a cada aparell per mitjà d’un sifó, la finalitat del qual és d’aïllar el desguàs i evitar que s’escampi la pudor Aquests van acoblats al baixant, el qual, a la part baixa de l’edifici, empalma amb el clavegueró, que desemboca a la claveguera del carrer o a la fossa sèptica
servitud de desguàs
Dret català
Servitud que té per objecte de donar sortida a l’aigua bruta o sobrant d’un predi veí.
En el dret tradicional català, les Ordinacions d’En Sanctacília fan referència a les limitacions de construir basses prop de les parets del veí modernament hom ha considerat que regia a Catalunya la disposició del Codi Civil espanyol que estableix la servitud forçosa de desguàs de patis i corrals voltats per altres i sense sortida per a l’aigua pluvial
torrent
Geografia
Barranc, pendís, etc, de muntanya que constitueix el llit, gairebé sempre sec, del curs d’aigua ocasional.
Hom hi distingeix tres parts principals la conca de recepció , espècie d’embut on s’apleguen les aigües de capçalera, el canal de desguàs , que serveix per a evacuar l’aigua i els materials, i el con de dejecció , format per l’acumulació de materials dipositats per les aigües al peu del vessant a la plana o en una vall transversal Per tal de controlar i de disminuir els efectes de l’erosió, de les avingudes sobtades, etc, hom planta arbres a la conca de recepció o construeix murs transversals al llarg del canal de desguàs
desguassar
Geologia
Desembocar l’aigua d’un riu a la mar, en un llac o en un altre riu.
Hom classifica el desguàs, segons la importància dels corrents concurrents, en afluència afluent o confluència confluent i, segons la forma, en delta o estuari
Sora
Ciutat
Ciutat de la província de Frosinone, al Laci, Itàlia.
Situada prop del desguàs del Liri, al peu del San Casto, és un centre agrícola i comercial, enmig d’una planura fèrtil i industrial fàbriques de paper, de mobles i tèxtils
abocament d’aigües
Economia
Abocament que es realitza directament o indirecta als llits fluvials, independentment de la seva qualitat, i també el que es porta a terme al subsol o sobre el terreny, en basses o excavacions, mitjançant evacuació, injecció o dipòsit
S’entén per abocament directe el realitzat directament sobre cursos d’aigua o canals de rec i es considera abocament indirecte el que es fa al clavagueram, als canals de desguàs i pluvials, o als collectors
Madeira
Riu
Riu del Brasil, un dels principals afluents de l’Amazones (3.300 km).
Neix de la confluència d’alguns rius bolivians Guaporé , Mamoré , Beni i Madre de Dios , i poc després rep l’Abuná És navegable des de Porto Velho fins al seu desguàs a l’Amazones, a pocs quilòmetres de Manaus Constitueix una sortida cap a l’Atlàntic
barranc de Sotllo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l' estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l' estany d’Estats , i continua fins al seu desguas a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina