Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
desmunt
Construcció i obres públiques
Rebaix fet en un terreny a fi de donar-li la cota desitjada.
Els mitjans que hom empra depenen de la natura del terreny, i poden ésser manuals, en el cas de terrenys solts, o mecànics, si hom ha de moure una gran quantitat de terra les roques exigeixen que hom empri explosius Hi ha un gran nombre de màquines que permeten d’efectuar les operacions amb més facilitat excavadores, dragalines, etc Cal protegir els desmunts de les accions climàtiques fixant-los amb murs de formigó o de margenada seca, plantes o tela metàllica
buldòzer
buldòzer
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Esplanadora constituïda per un tractor d’erugues proveït a la part anterior d’una fulla recta o lleugerament còncava disposada perpendicularment a l’eix longitudinal del vehicle i dotada, mitjançant dos braços articulats, d’un moviment de pujada i baixada i eventualment d’un d’inclinació respecte a l’horitzontal, que li permet d’arrencar la terra i d’estendre-la en capes de gruix diferent segons la separació entre el seu caire inferior i el sòl.
El buldòzer és l’esplanadora més adient per a l’excavació i el moviment de terres a distàncies curtes, i és utilitzat en feines de desmunt, d’un primer anivellament i de consolidació de terres, per emplenar barrancs, etc per a poder treballar en terrenys durs cal d’antuvi una escarificació del sòl
aqüeducte
L’aqüeducte romà de Tarragona, un dels més monumentals de tot l’occident
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte artificial tancat, no prefabricat, per a portar l’aigua d’un lloc a un altre, generalment en gran quantitat.
Es distingeix, doncs, de la conducció tipus canal , que és obert, i de la conducció de canonada , formada per unió de tubs prefabricats Segons com sigui la construcció, l’aqüeducte pot ser amb desmunt i cobert, seguint la línia del nivell hidroestàtic amb desmunt i cobert, per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió túnel seguint la línia del nivell hidroestàtic túnel per sota el nivell hidroestàtic i, per tant, a pressió Actualment hom fa els aqüeductes de formigó generalment, la secció té forma de ferradura amb fons còncau, forma resistent, fàcil de construir i que estalvia…
munt d’excés
Construcció i obres públiques
Munt de terres sobreres procedents d’un desmunt.
talús
Vista de la bestorre del castell de Gelida, amb el talús de la base i la renglera de permòdols que la coronen
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Inclinació del parament d’un mur, d’un desmunt o d’un terraplè.
revestiment
Construcció i obres públiques
Obra de fàbrica amb la qual hom cobreix una fossa, una excavació, un desmunt, etc, per tal d’evitar l’esllavissament de la terra.
berma
Construcció i obres públiques
Faixa de terra, de poca amplada i de secció transversal plana o lleugerament inclinada, a la part superior d’un terraplè immediata a un talús o al peu del talús d’un desmunt.
En el primer cas protegeix el talús de l’erosió en el segon cas reté els materials despresos per l’erosió
coronament
Construcció i obres públiques
Part superior d’un terraplè, d’un pedraplè o d’un desmunt, la superfície del qual constitueix l’esplanada sobre la qual s’assenta el ferm de la carretera, amb un gruix mínim de dues capes i sempre més gran de 50 cm.
Pel fet de ser la zona més pròxima a les sollicitacions del trànsit, les exigències imposades a la qualitat dels sòls utilitzats en la seva formació i al grau de compactació d’aquests sòls solen ser més severes que a la resta del terraplè El plec general PG-3 estableix que els sòls que constitueixen el coronament d’esplanada siguin adequats, seleccionats o estabilitzats amb un grau de compactació del 100% de la densitat seca màxima determinada per l’assaig de Proctor modificat
canal
Canal venecià
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Obra destinada a conduir, per a finalitats diverses, masses d’aigua derivades de rius, torrents, llacs naturals i artificials o d’aigües subterrànies mitjançant una captació adequada.
Hom pot classificar els canals en industrials, d’abastament de poblacions, de regatge i de drenatge o de sanejament els dels dos primers tipus porten un cabal constant, mentre que el cabal minva en els de regatge i augmenta en els de drenatge Els principals problemes tècnics que hom troba en projectar un canal són la impermeabilitat, l’estabilitat mecànica i els càlculs hidràulics pèrdues de càrrega, pendent i secció hidràulicament òptims, evaporació, etc però sempre el tipus de secció i les obres són talment condicionats pel terreny, que un canal pot ésser de perfil trapezial, en terrenys…