Resultats de la cerca

Ingressà 1926 en el partit comunista polonès, però en fou expulsat 1932 per les seves crítiques a la política estalinista Traslladat a Londres 1939, collaborà assíduament a “The Economist” 1942-49 i a “The Observer” 1942-47 Entre les seves obres més importants cal citar Stalin, A Political Biography 1949, una trilogia sobre Trotskij 1954-63, Russia after Stalin 1953 i uns altres treballs sobre el món soviètic

S’inspirà en l’ Arts and Crafts , bé que integrà el maquinisme Destacaren les exposicions a Colònia 1914 i a Stuttgart 1927, on totes les possibilitats de la nova arquitectura eren ja apuntades Entre els collaboradors cal esmentar Karl Schmidt, Theodor Fischer, Hans Poelzig, Joseph Hoffmann, Henry van de Velde, Mies van der Rohe i Peter Behrens Dissolt el 1934, fou refundat el 1947

Dels seus membres sobresortiren Muthesius , KSchmidt, HTessenow, Poelzig , TFischer, Riemerschmid i Hvan de Velde Fou el primer intent d’afrontar el disseny industrial des del vessant de la indústria, bé que fou molt influït pel moviment anglès d' Arts and Crafts i les teories de William Morris Entre les activitats de l’associació, cal esmentar les exposicions de Colònia 1914 —que obtingué un gran ressò amb obres com el teatre de Hvan de Velde, l’oficina model de Gropius i Meyer, el pavelló austríac de Hoffmann, etc—, i de Weissenhof-Stuttgart 1927 El 1914 el grup s’escindí en dos Muthesius…

Fou creada al Congrés de Viena 1815 per tal de mantenir en equilibri la influència d’Àustria i la de Prússia damunt els petits estats alemanys i evitar que formessin un país unificat sota l’hegemonia prussiana La formaren 38 estats sobirans un imperi Àustria, cinc regnes Prússia, Baviera, Hannover, Saxònia i Württemberg, vuit grans ducats, deu principats, deu ducats i quatre ciutats lliures Frankfurt del Main, Hamburg, Bremen i Lübeck La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria Hi participaven també el rei d’Holanda, com a duc de Luxemburg, el de Dinamarca, com a duc de…

La seva família emigrà a la República Federal d’Alemanya el 1978 Diplomat 1987 i doctorat 1990 en física a la Universitat de Heidelberg, féu un postdoctorat al Laboratori Molecular Europeu 1991-93 i fou investigador principal al grup de microscòpia làser de la Universitat de Turku Finlàndia 1993-96 El 1996 retornà a Heidelberg, on des del 2003 és cap de la divisió de microscòpia òptica d’alta resolució Des del 1997 és també investigador a l’Institut Max Planck de química biofísica de Göttingen, i des del 2002 hi dirigeix el departament de nanobiofotònica Ha centrat la recerca en la…

Cal destacar-ne l’organització de l’Església Nacional Alemanya Kirchenbewegung Deutscher Christen, fundada a Turíngia el 1927 per Siegfried Leffler i Julius Leutheuser, el lema de la qual era “Alemanya és la nostra tasca, i el Crist, la nostra força” Entre els grups associats a l’organització cal esmentar el moviment dirigit per Joachim Hossenfelder Kampf- und Glaubensbewegung Deutscher Christen, directament influït pel partit nazi i de clara orientació política, el qual entrà en conflicte amb els altres grups en demanar, el 1933, la derogació de l’Antic Testament i…

Els seus epigrames Deutscher Sinn-Gedichte dreitausend , 1654, arrelats en una sòlida visió moral i religiosa, fustiguen les misèries de l’època

Entre les seves publicacions en català sovint simultàniament amb una versió castellana es destaca Stalin una biografia política 1967 d’Isaak Deutscher Deixà de publicar a la fi del 1968

Propugnà la igualació de l’home i la dona en els camps jurídic i professional del magisteri Fundà l’Allgemeiner Deutscher Frauenverein 1902, organització per a l’alliberament juridicosocial de la dona alemanya Publicà, entre altres obres, Kampfzeit ‘Temps de lluita’, 1928

Escriví novelles biogràfiques i històriques de concepció monumental i d’un dramatisme exagerat Les més conegudes són Der Schiller-Roman ‘La novella de Schiller’, 1912-16, Der Roman eines Volkes ‘La novella d’un poble’, 1924, on presenta la Prússia de Frederic II, i Ein Deutscher ohne Deutschland ‘Un alemany sense Alemanya’, 1931, sobre Friedrich List