Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Devonià

Crani garibé complet del peix placoderm artrodir Eastmansteus calliaspis, corresponent al Devonià d’Austràlia occidental
© Albert Prieto-Márquez
Geologia
Quart període i sistema de l’era primària situat per sobre del Silurià i per sota del Carbonífer i datat d’entre els 408 i els 360 milions d’anys.
El nom prové del comtat anglès de Devon, on fou molt estudiat En general, els límits superior i inferior són discordants Ha rebut també el nom de vell gres vermell old red sandstone pel fet que els gresos vermells són molt característics de la sèrie continental tipus Les sèries més importants són en les àrees corresponents a antics geosinclinals, on, per raó de llur antiguitat, són fallades, plegades i de vegades contenen intrusions ígnies Els sediments són constituïts per conglomerats, gresos, esquists i calcàries a les fàcies marines abunden les restes d’organismes Les divisions no són d’…
protoselacis
Ictiologia
Ordre de selacis de la sèrie dels pleurotremats, format per formes fòssils, les vèrtebres de les quals es componen només d’arcs calcificats muntats sobre el notocordi.
La mandíbula té suspensió amfistílica Visqueren durant el Devonià i el Juràssic Un gènere típic és el Cladoselache , del Devonià superior
puig d’Olorda
Muntanya
Contrafort (439 m) oest de la serra de Collserola, termenal dels municipis de Barcelona (Barcelonès), Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei (Baix Llobregat), damunt el llogaret de Santa Creu d'Olorda
.
Les seves calcàries paleozoiques del Devonià són explotades com a materials de construcció o per a fabricar ciment
Mississipià
Geologia
Subsistema (i subperíode) que correspon al Carbonífer inferior.
És comprès entre el Devonià i el Pennsilvanià És equivalent al Dinantià europeu clàssic afegint-hi el Serpukhovià
rugosos
Paleontologia
Subclasse de coralls del Paleozoic que es caracteritzen per l’arranjament dels septes en quatre àrees (tetracoral·laris).
Poden presentar-se en formes colonials o solitàries i ordinàriament es troben en sediments calcaris formant biostromes Són interessants per la datació estratigràfica, en particular al Silurià i al Devonià, períodes de llur màxim desenvolupament
Les primofílices
Les falgueres o filicates del Paleozoic mostren una gran diversificació de les frondes des de les més primitives, pràcticament reduïdes al raquis ramificat, fins a formes d’amples «limbes foliars» Aparegudes al Devonià, tingueren un gran desenvolupament durant el Carbonífer i el Permià i començaren a decaure en iniciar-se el Mesozoic És comuna la troballa en jaciments paleozoics de restes fòssils com la de la fotografia procedent d’Ogassa, on es reuneixen fragments de diverses falgueres × 0,3 Jordi Vidal / MGB Es caracteritzen perquè són totes isospòries, amb la paret de l’…
ammonítids

ammonítids Ammonit
Paleontologia
Família de mol·luscs cefalòpodes fòssils.
Les seves conquilles eren dividides en cambres per uns envans, la juntura dels quals pot ésser senzilla goniatit , dentada ceratit o bé ramificada ammonits Abundaren durant els períodes Devonià, Juràssic i Cretaci Els gèneres més importants són Ammonites i Aegoceras
goniatit
Paleontologia
Gènere de cefalòpodes fòssils de la família dels ammonítids, caracteritzats pel fet de tenir la conquilla enrotllada en espiral i plana, dividida en cambres per uns envans la juntura dels quals és simple i que es complica en el curs de llur evolució.
És un fòssil característic del Paleozoic, bé que els goniatits aparegueren en el Devonià i, sobretot, en el Carbonífer i els darrers representants són del Triàsic N'hi ha a Surroca, al Papiol i al N de Sant Joan de les Abadesses
esfenòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits de tija diferenciada en entrenusos palesos, amb fulles nombroses, relativament petites i verticil·lades.
Les espores es fan en esporangiòfors a l’extremitat de tiges fèrtils Aparegueren en el Devonià, es desenvoluparen molt en el Carbonífer i actualment resten reduïts a l’ordre de les equisetals Són classificats en els ordres de les esfenofillals, de les protoarticulatals i de les equisetals
osteostracis
Paleontologia
Ordre de vertebrats pisciformes fòssils de la classe dels ciclòstoms que presentaven el cos d’uns 6 cm de longitud, amb el cap i una part del tronc recoberts per un escut cefàlic semblant a una closca rígida amb escates poligonals.
Tenien una aleta dorsal o dues i mancaven d’aletes pelvianes i d’aleta anal les aletes pectorals consistien només en un lòbul escatós, i l’aleta caudal era heterocerca Presenten parentiu amb els lampreoides i habitaren des del Silurià superior fins al Devonià, a Europa, Àsia i Amèrica del Nord
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina