Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
diamina
Química
Indústria tèxtil
Compost que conté en la seva molècula dues funcions amino.
Per escalfament de diamines alifàtiques amb àcids dicarboxílics hom obté una gran varietat de poliamides, com és ara el niló-66, obtingut a partir de l’exametilendiamina i l’àcid adípic
quinoxalina
Química
Una de les quatre benzodiazines fonamentals.
És bàsica i té caràcter aromàtic Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en l’aigua i en els solvents orgànics convencionals, que es fonen a 28°C La quinoxalina i els seus derivats són obtinguts per condensació de o -fenilendiamines amb composts 1,2-dicarbonílics La formació de quinoxalines troba aplicació en anàlisi química per a la identificació de o -diamines aromàtiques i de 1,2-dicetones
colorant acridínic
Química
Colorant sintètic bàsic que té en la seva molècula el nucli de l’acridina.
Els colorants acridínics comprenen grocs, ataronjats i bruns i són utilitzats sobretot per a la tintura del cuir No són fabricats a partir de l’acridina, sinó per condensació d’aldehids o àcids amb diamines aromàtiques tals com, per exemple, la 2,4-toluendiamina Llur cromòfor és el cicle piridínic, i els auxocroms són els grups amina En tant que colorants, els més importants del grup són el groc d’acridina , l' ataronjat bàsic 15 i l' ataronjat d’acridina Alguns altres, com ara l' acriflavina , la tripaflavina , l' etacridina i la quinacrina tenen importants aplicacions en medicina
quelant
Química
Dit de cadascuna de les diverses espècies aniòniques o neutres que poden establir dos o més enllaços per molècula amb un mateix ió metàl·lic (lligand).
La natura dels enllaços establerts entre l’agent quelant i l’ió pot ésser covalent per compartició o per donació L’aptitud d’un agent quelant per a complexar un catió determinat és condicionada principalment per factors de tipus estèric, el més important dels quals és la mida de l’anell que s’arribarà a formar D’aquesta manera, els lligands que contenen únicament enllaços simples en llurs estructures tenen tendència a formar quelats de cinc membres, mentre que els que contenen insaturacions els formen preferentment de sis membres D’altra banda, com més gran és el nombre de grups donadors…
poliimida
Química
Nom de diferents composts polimèrics, tipus poliamida, obtinguts per reacció entre dianhídrids i diamines.
Des d’un punt de vista comercial, la més important és l’obtinguda a partir de l’anhídrid piromellític i l’èter 4,4-diaminodifenílic En general les poliimides aromàtiques són insolubles i infusibles, presenten una estabilitat tèrmica excepcional i són estables en l’aire per damunt de 400°C Són emprades, en forma de pellícula, per a l’aïllament de motors elèctrics, a causa de llur resistència al fregament, i per a tota mena de recobriments especials per a altes temperatures
fibra
Indústria tèxtil
Cadascun dels elements sòlids, flexibles, filiformes, de llargada limitada (fins a un màxim de 2 500 mm) però molt superior al gruix (que varia entre 10 μm i 400 μm), que formen la floca.
Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…