Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
diapasó
diapasó
© Fototeca.cat
Música
Petit instrument metàl·lic en forma de forca que, en vibrar, produeix un so musical d’una altura determinada, habitualment el la3.
Inventat per John Shore 1711, serveix per a afinar instruments, donar el to als executants i efectuar experiències acústiques
diapasó
Música
So de referència convencional que condiciona l’afinació dels sons restants del sistema musical.
La freqüència-tipus ha oscillat segons les èpoques i els països el 1859 hom adoptà la de 435 períodes per segon per al la 3 La Conferència Internacional de Londres 1939 fixà el diapasó a 440 períodes per segon Posteriorment, el 1953, fou confirmada aquesta freqüència
diapasó
Música
Instrument metàl·lic en forma de petita forca de dues puntes emprat fonamentalment com a patró per a l’afinació dels instruments musicals.
Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…
diapasó
Música
En l’orgue, joc de tubs de la família dels flautats que serveix de base per a l’afinació de l’instrument.
És l’equivalent del joc de flautat principal català a la Gran Bretanya Normalment estan emplaçats en la façana amb tessitura de 8' A França se’ls coneix, des del segle XIX, amb el mateix nom que els jocs de la mateixa família que són a l’interior de l’orgue
diapasó
Instrument metàl·lic en forma de U emprat en l’exploració de la sensibilitat profunda vibratòria i en la diagnosi diferencial de les malalties de l’òrgan auditiu.
diapasó
Música
Peça de fusta (generalment banús) fixada sobre el mànec dels cordòfons de corda fregada o pinçada, sobre la qual els dits de la mà esquerra premen les cordes per a fer-ne variar l’altura de llur so.
Pot tenir o no compartiments o trasts És anomenat també batedor
diapasó
Música
Extensió dels sons d’una veu o d’un instrument musical, del més greu al més agut.
diapasó
Música
Terme de la teoria musical grega, medieval i renaixentista que designava tant l’interval d’octava com la gamma de sons compresos en l’àmbit d’una octava.