Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
aigua d’arròs
Farmàcia
Química
Aigua obtinguda per la cocció de l’arròs.
Remei casolà per a les diarrees
sulfaguanidina
Farmàcia
Sulfamida poc soluble, emprada en terapèutica intestinal.
Té poca toxicitat, perquè no passa a la sang És emprada com a bacteriostàtic local en la preparació preoperatòria i en les diarrees infeccioses
hemoconcentració
Patologia humana
Increment del valor de l’hematòcrit de la sang a causa de la disminució del volum de plasma.
És provocat per una ingesta escassa de líquids o per pèrdues excesives d’aigua corporal grans suades, vòmits, diarrees, etc, que porten a la deshidratació
síndrome del dúmping
Medicina
Distensió brusca del jejú provocada per l’aliment, especialment si els glícids són abundants, procedent del monyó gàstric resultant d’una gastrectomia.
Les manifestacions clíniques són digestives epigastràlgia o sensació de plenitud, nàusees, vòmits, diarrees i vasomotores palpitacions, vertígens, lipotímia La durada és d’uns 20 a 30 minuts
Tipus de virus
Patologia humana
Actualment es coneixen milers d’espècies de virus La majoria d’aquestes espècies es repliquen en les cèllules vegetals, o bé són bacteriòfags , és a dir, que ho fan a l’interior de bacteris Unes 500 espècies de virus es repliquen a l’interior de cèllules d’organismes animals o de l’ésser humà Aquestes espècies s’anomenen virus animals Els virus animals se solen agrupar en diverses famílies o grups , segons una gran varietat de característiques Per convenció, les famílies de virus reben la seva denominació en llatí Entre aquestes característiques, doncs, les que més es tenen en compte són el…
tormentil·la
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les rosàcies, de rabassa gruixuda, de tiges procumbents o redreçades, de fulles estipulades, subsèssils, amb tres folíols dentats i pilosos pel dessota, de flors grogues, tetràmeres, disposades en cimes fulloses, i de fruits en poliaqueni.
Creix en landes, prats i boscs, especialment sobre substrat silici, a tot Europa, llevat de la regió mediterrània, on és rara De propietats astringents, és utilitzada contra les diarrees i les hemorroides
bistorta
bistorta
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les poligonàcies, de rizoma gruixut i carnós, doblegat en forma de S, de tija simple, de 20 a 60 cm, amb fulles basals peciolades i ovatooblongues, i espiga terminal compacta, de flors roses.
El rizoma, ric en tanins i midó, és un bon astringent, emprat en forma de maceració en aigua, per a rentats, o en vi, contra diarrees, etc Viu als prats d’alta muntanya
aquília
Patologia humana
Absència de suc gàstric (aclorhídria) o escassa presència d’àcid clorhídric (hipoclorhídria).
Es dóna amb certa freqüència en malalts afectats de gastritis crònica atròfica, a vegades acompanyada d’anèmia perniciosa, anèmia ferropènica o càncer, i també després d’una gastrectomia Produeix trastorns en la digestió i diarrees
vibrió
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, de la família de les espiril·làcies, de forma corba i amb flagels que li permeten de moure’s.
Cal destacar-ne el vibrió colèric Vibrio comma o cholerae , que és l’agent causant del còlera L’espècie Vproteus és present en les defecacions de malalts de còlera nostrats o en casos de certes diarrees estivals infantils
pel·lagra
Patologia humana
Malaltia deguda a un dèficit de vitamina PP o àcid nicotínic.
Clínicament es caracteritza per símptomes gastrointestinals diarrees, estomatitis, trastorns cutanis eritemes rosats de la pell en forma de collar, en guant, en bota, trastorns nerviosos psicològics i neurològics depressió, insomni, hiperreflèxia i símptomes generals El tractament consisteix a administrar la vitamina insuficient