Resultats de la cerca

Pioner de la fusió entre el flamenc, el blues i el rock , el 1977 fundà el grup Veneno amb els germans Raimundo i Rafael Amador Gravaren un únic disc, homònim, que es publicà anys després de la separació del grup, el 1978 El 1989 inicià una carrera en solitari, i enregistrà  El pueblo guapeao, però el reconeixement definitiu li arribà el 1992 amb el disc Échate un cantecito Posteriorment publicà Está muy bien eso del cariño 1995,  Punta Paloma 1997,  Puro Veneno 1998, La familia pollo 2000, Un ratito de gloria 2001,  Gira Mundial amb Pepe Beginer, 2002, El hombre invisible 2005, Dice…

Fill de l’escriptor Kingsley Amis , estudià a Oxford, fou crític de The Observer , de  The Times Literary Supplement i de  The New Statesman Els temes recurrents de la seva obra, exposats amb humor càustic, giren entorn de la naturalesa violenta de la civilització contemporània Publicà les novelles The Rachel Papers 1973, premi Somerset Maugham 1974,  Dead Babies 1975,  Success 1978, Other People a Mistery Story 1981, Money 1984, London Fields 1989, Time’s Arrow 1991, The Information 1995, Night Train 1997, Yellow Dog 2003,  House of Meetings 2006,  The Pregnant Widow  2010,  Lionel Asbo…

Vida Fill de l’escultor Enric Clarasó i Daudí 1857 - 1941, es llicencià en dret i filosofia i lletres abans d’iniciar una prolífica trajectòria periodística i literària El 1946 publicà l’assaig El arte de perder el tiempo , en què parla del cinema com una de les grans distraccions Collaborà en "La Vanguardia Española" durant més de trenta anys, i fou guardonat amb el premi Crexell per la novella inèdita Francis de Cer Publicà indistintament en català Un camí , 1956 Un benestar semblant , 1957 L’altra ciutat , 1968 i en castellà El río crece , premi Ciutat de Barcelona 1961, i també escriví…

Vida Voluntari de la División Azul, de retorn a Madrid freqüentà la tertúlia de Carlos Serrano de Osma, amb qui s’introduí dins la indústria cinematogràfica com a guionista d’ Abel Sánchez 1946, Embrujo 1946 i La sirena negra 1947 Fou ajudant de direcció de Llorenç Llobet i Gràcia en Vida en sombras 1947-48 i aprofità els mateixos decorats per a rodar el migmetratge Encrucijada 1948 Amb la cinta Campo bravo 1948 inicià una prolífica producció com a realitzador Els primers films es caracteritzaren per un cert interès vers els aspectes formals, especialment manifest en Cuerda de presos 1955, i…

Llicenciat en dret a Barcelona 1961 i diplomat en sociologia a Madrid 1962, posteriorment es diplomà en teatre a París 1964, ciutat on també cursà estudis de cinema etnogràfic al Museu de l’Home, dirigits per Jean Rouch 1965-66 i on coincidí amb els artistes plàstics Antoni Miralda , Joan Rabascall  i Jaume Xifra , amb els quals formà l’anomenat Grup Català de París, conegut pels seus projectes multidisciplinaris i avantguardistes Hi realitzà curtmetratges com Calidoscopi 1971, amb Xifra i Carles Santos, un film d’aparença abstracta que anima mecànicament les seves "micrografies" –un dels…

És el resultat del desenvolupament natural del llatí vulgar tal com era parlat a la regió de la Toscana i, en particular, a Florència Els primers documents en “vulgar” italià daten dels segles IX i X, bé que hom pot dir que la literatura en “vulgar” no comença fins al segle XIII La impressió rítmica i musical que produeix l’italià parlat és deguda, en part, al final vocàlic de gairebé totes les paraules i al doble fenomen d’apòcope i de paragoge un dels múltiples exemples pot ésser la formació de dice dicono a partir del llatí dicit dicunt El sistema vocàlic consta de set…

Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que construí el…

Vida Tot i que no hi ha evidència que visités Roma abans del 1637, estigué relacionat amb la família del famós cardenal romà Antonio Barberini, de qui fou ajudant de cambra com a arpista virtuós entre el 1631 i el 1636 aproximadament Durant un cert temps fou sacerdot i cantor a la catedral de Parma, i des del 1637, tenor a la capella papal El talent de Marazzoli com a compositor començà a destacar amb la seva primera opéra-comique Il falcone 1637, revisada com a Chi soffre speri el 1639 En 1640-41 residí a Ferrara, època en la qual compongué i estrenà la seva opera serie L’amore trionfante…

L’alcalde de Barcelona, E Masó, i els nous regidors el dia de la presa de possessió, C Pérez de Rozas, 15-10-1973 AF/AHC La sessió del plenari de l’Ajuntament de Barcelona del 4 de març de 1975 adquirí en pocs dies una dimensió històrica que la majoria dels seus protagonistes eren ben lluny de preveure La convocatòria havia estat feta per a la discussió i l’aprovació dels pressupostos, activitat ben rutinària en les dècades anteriors Però aquell dia, el regidor Jacint Soler i Padró, que gaudia de fama de catalanista dins d’aquell darrer equip consistorial del franquisme, tenia a punt una…