Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
pèrdues
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Diferència entre els valors d’una magnitud fornida a un sistema i la de la mateixa natura restituïda pel dit sistema.
Hom compara generalment energia, potència, quantitat d’electricitat, etc, d’una màquina, installació, etc Les pèrdues són degudes a causes molt diverses així, hi ha pèrdues per fregament, per histèresi, per corrents de Foucault, per efecte Joule, dielèctriques , etc, i gairebé sempre es tradueixen en una formació de calor
diplexor
Element que permet de combinar dues o més entrades, amb bandes de freqüència no coincidents, amb mínimes pèrdues d’inserció i gran isolament entre les entrades, ja que es tracta de filtres de banda connectats a cada entrada i amb una sortida comuna.
La funció inversa, la separació de senyals de freqüències diferents, és possible, pel fet de tractar-se d’un circuit recíproc Els darrers anys la seva miniaturització ha estat possible gràcies a la utilització en la fabricació de materials ceràmics, fet que ha permès disposar de components de dimensions de 15 x 10 mm amb pèrdues d’inserció inferiors als 3 dB i aïllaments superiors als 35 dB per les bandes de telefonia mòbil En combinació amb les antenes dielèctriques són habitualment utilitzats en els telèfons mòbils i en els transmissors de xarxes d’àrea local sense fils
bugia

Parts principals d’una bugia
Tecnologia
Peça collada a la culata dels motors d’encesa per guspira que rep el corrent d’alta tensió procedent de la bobina i fa saltar la guspira a la cambra de combustió.
És composta d’un elèctrode central, envoltat d’un aïllant —de gran resistència tèrmica i bones qualitats dielèctriques— i d’un cos exterior d’acer, amb una part roscada, que conté l’elèctrode de massa separat una distància determinada de l’elèctrode central, fet de platí, níquel o manganès Les bugies són anomenades fredes o calentes , segons llur capacitat de dissipar més o menys la calor rebuda les primeres són adequades per als motors d’alta compressió, i les segones, per als motors freds Els inconvenients principals que poden presentar són l’embrutament, produït per una…
antena dielèctrica
Antena en miniatura en què l’element radiant és constituït per una metal·lització sobre un material dielèctric de gran permitivitat dielèctrica.
Per a poder disposar d’antenes de dimensions reduïdes que es puguin utilitzar en telèfons mòbils, receptors GPS i altres dispositius sense fils, s’utilitza la propietat que en radiofreqüència presenten els materials dielèctrics, en què la longitud d’ona i la velocitat de propagació en el seu interior es redueixen respecte a les de l’espai lliure en un factor inversament proporcional a l’arrel quadrada de la constant dielèctrica o permitivitat del material utilitzat Això suposa que a l’interior del material es produeix un confinament del camp elèctric que es pot utilitzar per a generar una…
resines fenòliques
Química
Polímers termoenduribles de color i consistència variables segons el mètode d’obtenció, coneguts també amb el nom genèric de fenoplast, que resulten de la condensació de composts fenòlics amb aldehids.
La primera resina fenòlica obtinguda, que fou també el primer plàstic sintètic, fou la baquelita, producte de la condensació del fenol amb el formaldehid Aquesta condensació pot tenir lloc en medi àcid, en el qual hom obté un polímer lineal i fàcilment fusible, o en medi bàsic En aquest darrer cas, segons el grau de substitució del fenol, hom obté el resol d’estructura lineal, amb els substituents en posició orto o para, el resitol polímer bidimensional, sòlid o la resita d’estructura reticulada, on les posicions orto i para són totalment utilitzades L’ús de derivats fenòlics del tipus del…
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè, a causa de la…
pont
Electrònica i informàtica
Conjunt d’elements físics (resistències, impedàncies o capacitats) distribuïts en quatre braços que formen un circuit tancat, alimentats elèctricament entre dos nusos diagonalment oposats i que tenen connectat un detector de corrent entre els altres dos.
Els ponts són utilitzats per a determinar el valor d’un dels elements quan són coneguts els dels altres que el constitueixen Per això, hom fa variar el valor d’un d’ells fins a aconseguir que el detector de corrent doni senyal nul pel fet de trobar-se els seus extrems a igual potencial i fase, i aleshores hom diu que el pont està en equilibri Si la mesura és feta sense que el pont estigui en equilibri, cal que el detector de corrent estigui convenientment calibrat Els ponts emprats per a la mesura de resistències pures són alimentats amb corrent continu, però els que han de determinar…
resines al·líliques
Química
Polímers derivats dels èsters dial·lílics de diversos àcids dicarboxílics, tals com els àcids o- i m-ftàlic.
Els èsters monòmers es copolimeritzen ràpidament amb monòmers vinílics o amb substàncies amb enllaços dobles conjugats, però, en canvi, llur homopolimerització que és similar a la dels composts vinílics i té lloc per radicals lliures mitjançant gran varietat d’iniciadors és alentida per l’estabilització per ressonància del radical format en créixer la cadena La poca reactivitat d’aquest radical dóna lloc a una polimerització en cadena polimerització degradant i els polímers formats són de baix pes molecular En la pràctica, les resines allíliques són utilitzades sovint en forma de prepolímers…
associació
Química
Formació d’espècies moleculars relativament complexes per unió de dues o més molècules simples d’una mateixa substància.
Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin associacions…
micalex
Electrònica i informàtica
Material aïllant ceràmic que conté mica, caracteritzat pel seu baix factor de pèrdues dielèctriques a freqüències elevades.
És emprat com a aïllant per a alta freqüència