Resultats de la cerca
Es mostren 183 resultats
apèpsia
Patologia humana
Abolició o disminució de les funcions químiques digestives.
Porta d’entrada de les infeccions
Patologia humana
És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments,…
cúmel
Begudes destil·lades
Licor originari de Rússia que hom obté per maceració hidroalcohòlica de productes vegetals, entre els quals el comí és el més abundant, amb una destil·lació posterior.
És molt apreciat per les seves qualitats digestives
aigua de canyella
Farmàcia
Química
Perfumeria
Aigua aromàtica destil·lada obtinguda de l’escorça de canyella.
Té una lleugera acció estimulant de les funcions digestives
gastràlgia
Patologia humana
Dolor viu a l’epigastri.
És un símptoma comú a un gran nombre d’afeccions digestives
tomaní
Botànica
Farmàcia
Mata de la família de les labiades, fins d’1 m d’alçària, aromàtica, amb fulles linears, d’un verd blanquinós, i amb flors purpúries arranjades en una espiga prismàtica compacta, coronada per bràctees violetes.
Es fa en matolls, sobre terrenys silicis secs Té virtuts digestives, antiespasmòdiques i antisèptiques És anomenat també caps d’ase
intraperitoneal
Medicina
Que està contingut dins la cavitat que forma el peritoneu parietal a l’abdomen.
La major part de les vísceres digestives abdominals són intraperitoneals Els ronyons, els grans vasos abdominals, part del duodè i el pàncrees són retroperitoneals
fonoll
fonoll
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 50 a 200 cm d’alçària, amb fulles dividides en lacínies i amb flors asèpales de pètals grocs, reunides en umbel·les.
Els fruits són aquenis ovoides i costats, i tenen propietats digestives, carminatives i galactògenes Creix en erms, guarets, marges, etc, de la terra baixa
filament mesentèric
Anatomia animal
Nom donat al gruix que presenten els septes dels cnidaris antozous en la vora lliure que dóna a la cavitat gastrovascular.
Hi ha cèllules ciliades, que, en moure els cilis, provoquen un corrent d’aigua des de la cavitat gastrovascular, i cèllules digestives, que secreten enzims
exoenzim
Bioquímica
Enzim que, tot i ésser produït a l’interior de la cèl·lula, actua fora d’ella.
Generalment els exoenzims acostumen a tenir funcions digestives, amb producció, per hidròlisi, de la descomposició de les matèries orgàniques de l’exterior de la cèllula
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina