És anomenat porta d’entrada d’una infecció el teixit o òrgan de l’hoste en què els agents infecciosos s’estableixen inicialment.
En la majoria dels casos, els gèrmens se situen primerament en la superfície externa o interna de l’organisme, és a dir, la capa de teixit epitelial que cobreix la pell i les mucoses respectivament. Així, les portes d’entrada més freqüents són la pell, la cavitat bucofaríngia, la mucosa broncopulmonar, les mucoses digestives, les genitourinàries i la conjuntiva ocular.
Diàriament nombrosos microorganismes continguts en l’aire, l’aigua o els aliments, entren en contacte amb la pell i les mucoses digestives, respiratòries o oculars. Igualment, la pell i les mucoses genitals i urinàries, bucofaríngies, digestives i respiratòries constitueixen l’assentament de nombrosos gèrmens, que s’hi estableixen més o menys transitòriament.
En la majoria dels casos, aquests gèrmens són eliminats, o les colònies que desenvolupen creixen equilibradament i de manera limitada, gràcies a les defenses pròpies que tenen els teixits. En alguns casos, però, aquests gèrmens es desenvolupen més ràpidament del que és normal o bé penetren, a través d’una solució de continuïtat, com pot ésser una ferida o una cremada, en els teixits més profunds de l’organisme que, en condicions normals, són asèptics.
Menys sovint, la porta d’entrada de la infecció correspon directament a un teixit o òrgan intern, com per exemple la sang o el teixit cel·lular subcutani. Això s’esdevé quan, a través de diversos objectes tallants o punxants contaminats, com ara xeringues, fulles d’afaitar o apèndixs d’insectes, els gèrmens són inoculats directament en la sang o els teixits.