Resultats de la cerca

Aquesta orientació és deguda a dues tendències antagòniques d’una banda hi ha la tendència a l’ordenació antiparallela dels dipols veïns, és a dir, el pol nord de l’un orientat al costat del pol sud de l’altre, com a conseqüència de les lleis generals de l’electromagnetisme clàssic, i hom l’observa clarament dins qualsevol conjunt d’imants macroscòpics de l’altra, hi ha la tendència, oposada, a ordenar-se els dipols veïns segons una orientació parallela, és a dir, els pols nord dels imants continguts es reuneixen reforçant llur acció Aquesta propensió és deguda a interaccions d’origen quàntic…

Les fases dels senyals d’alimentació dels dipols han d’alternar 180°, a fi d’evitar acoblaments no desitjats entre elements pròxims Permet d’obtenir amplades de banda de 300 MHz a 1 GHz

S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància

S'expressa en termes de la susceptibilitat magnètica de la substància X m =M/B=C/T, T essent la temperatura absoluta de la substància i C la constant de Curie , C=μ o Nm 2 /3 k , on μ o és la permeabilitat del buit, N el nombre de dipols per unitat de volum, m el moment magnètic d’aquests dipols i k la constant de Boltzmann Per a temperatures superiors al punt de Curie, en substàncies ferromagnètiques per exemple, la llei ha d’ésser substituïda per la llei de Curie-Weiss χ μ = C / T φ, on φ és la temperatura de Curie o punt de Curie de la substància

Per extensió, hom parla també de dipol megnètic , que fou definit inicialment de manera anàloga al dipol elèctric quan hom creia en l’existència de càrregues magnètiques, però que actualment és definit mitjançant corrents elèctrics Si en lloc de càrrgues puntuals hom treballa amb distribucions de càrregues, el dipol elèctric és definit d’un manera anàloga, però tenint en compte la distància als centres de la distribució de cadascuna de les càrregues El dipol es caracteritza pel moment dipolar , producte del valor absolut d’una de les càrregues constituents per la distància que les separa, i…

L’efecte es deu a l’orientació dels dipols magnètics sota la influència del camp magnètic extern Com a conseqüència, la major part dels materials sofreixen un allargament, encara que es pot produir el cas contrari De forma inversa, els materials magnetostrictius que es deformen generen un camp magnètic efecte magnetostrictiu invers

Utilitzada habitualment en les estacions base de telefonia mòbil, consta d’un tub longitudinal que actua com a radom, a l’interior del qual s’agrupen un conjunt de dipols de mitjana longitud d’ona, interconnectats de forma adient per tal de configurar un diagrama de radiació directiu i ortogonal a l’eix de l’antena Valors habituals de guany en la banda de freqüències de GSM són d’entre 6 dBi i 11 dBi per a antenes amb dimensions longitudinals d’entre 1,2 i 3,3 m, respectivament

En aquests semiconductors, l’aplicació d’un camp elèctric superior o un cert valor llindar produeix la transferència d’electrons del mínim absolut de la banda de conducció a un altre mínim superior en què els electrons tenen una mobilitat més petita i, per tant, la seva velocitat de desplaçament resulta disminuïda Aquesta disminució produeix l’aparició en el semiconductor d’una acumulació de càrrega seguida d’una zona de buidament, que rep el nom de domini Aquests dipols o dominis es desplacen en el temps al llarg del semiconductor, des del càtode fins a l’ànode, on produeixen un…

L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els …

Des d’un punt de vista físic, la solubilització ocorre mitjançant la disminució del coeficient d'activitat de la substància que hom vol dissoldre per l’acció de l’agent solubilitzant Històricament, el concepte de solubilització fou introduït per JWMcBain l’any 1929 per descriure la dissolució de substàncies altrament insolubles, per interacció amb micelles presents en el solvent La solubilització pot ocórrer per diversos tipus d’interacció entre l’agent solubilitzant i la substància a dissoldre, els més comuns dels quals són la coordinació, l’enllaç per ponts d’hidrogen, la interacció de…