Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
discoglòssids
Herpetologia
Família d’amfibis anurs de l’ordre dels opistocels que inclou espècies de mida petita i aspecte de gripau.
Llurs vèrtebres són opistocèlliques, i la segona, la tercera i la quarta presenten costelles rudimentàries La llengua no és extensible, però sí arrodonida en forma de disc La cintura pectoral és unida per mitjà de l’estern, dividit en dues meitats que munten l’una sobre l’altra Inclou quatre gèneres, que comprenen unes quantes espècies d’Europa, Àsia i el nord d’Àfrica Entre aquests gèneres destaquen Alytes, Baleaphryne, Discoglossus i Bombina dels tres primers n'hi ha representants als Països Catalans
Els discoglòssids
La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues o tres…
opistocels
Herpetologia
Subordre d’amfibis de l’ordre dels anurs, caracteritzats per la presència d’una única cavitat a les vèrtebres.
Comprèn les famílies dels pípids, dels rinòfrids i dels discoglòssids
Els pelobàtids
Aquesta família primitiva, present a la regió paleàrtica, es caracteritza per la possessió de cintura pectoral arcífera i vèrtebres generalment procèliques, desproveïdes de costelles, pupilla vertical, llengua circular, escotada i lliure a la part posterior, i maxillar superior dentat La posta es realitza en bandes gruixudes entorn de plantes aquàtiques i les larves són característicament grosses De la cinquantena d’espècies conegudes, n’hi ha dues que pertanyen a dos gèneres ben diferenciats, sovint atribuïts, fins i tot, a dues famílies diferents, i que habiten les nostres terres Hom les…
Biogeografia dels amfibis
Una espècie animal qualsevol es troba allà on pot sobreviure i reproduir-se, i pertot arreu on això es compleix mentre hi hagi pogut accedir des del punt on es formà La distribució és reflex dels requeriments i els límits ecològics i fisiològics i és limitada per barreres geogràfiques, climàtiques o de competència que l’espècie no pot superar La distribució dels continents i dels oceans marca una sèrie de regions biogeogràfiques, definides d’acord amb llur origen, història i situació actual, que contenen faunes i flores determinades que han seguit totes les variacions d’aquestes terres…
gripau raucador
Zoologia
Ambifibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, que ateny uns 5 cm i secreta un líquid blanquinós que irrita les mucoses.
Habita a quasi tot Europa Als Països Catalans és comú al nord de l’Albera
tòtil
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, d’uns 5 cm de longitud, amb la pell verrucosa, el cap deprimit i les potes curtes.
Habita sota les pedres i vora corrents d’aigua Fa la posta a terra, el mascle agafa els ous amb la base de les potes posteriors i els hi porta durant tres setmanes fins a la desclosa dels cap-grossos, que surten quan es banya És comú als Països Catalans
ferreret
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de membres prims i cos estilitzat, de color groc daurat amb taques negres o verd oliva brillant.
Els mascles transporten la posta d’ous una dotzena fixada a llurs cames, com el gripau llevadora, del qual és filogenèticament pròxim, bé que a l’inrevés d’aquest no té hàbits excavadors sinó escaladors És endèmic de torrents encaixats de la muntanya de Mallorca, on fou descobert primer en estat fòssil 1977 i després en forma de petita població relicta encara vivent 1980
discoglòs
Herpetologia
Nom donat a diversos amfibis anurs de l’ordre dels opistocels, de la família dels discoglòssids, de 7 a 9 cm de longitud i color verd grisenc o roig terrós , clapejat de taquetes fosques barrejades de groc.
Habiten al sud d’Europa, al nord d’Àfrica i a diverses illes de la Mediterrània