Resultats de la cerca

L’escriptor i polític Víctor Balaguer acaba de publicar la seva Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, romàntica i divulgadora

Inicialment treballà com a periodista, manifestant ja un cert interès per la pintura A París, tingué contactes amb artistes d’avantguarda i aprofundí aquest interès El 1942 fou nomenat sotsdirector del museu de Belles Arts de Bilbao i posteriorment passà a ésser-ne el director 1949 És important la seva activitat divulgadora Publicà monografies sobre Regoyos, Paco Durrio, El Greco, etc

Especialitzada en la investigació de l’època romànica, publicà, en la seva primera època, la “Collecció Art Romànic”, de temes monogràfics, Monuments de la Catalunya Romànica  1 volum i la “Collecció de Materials”, amb treballs de base i llibres eina Des del 1974 edità el Full Informatiu del Romànic , d’intenció divulgadora, i, des del 1980, Quaderns d’Estudis Medievals , revista trimestral El 1983 passà a la Fundació Enciclopèdia Catalana

En morir aquest 1942, es convertí en divulgadora de la seva obra, alhora que es dedicà a l’escultura 1936, però sobretot al dibuix i a la pintura 1942 Rebé la influència del seu pare i evolucionà vers els nous corrents de l’art 1950 creà unes composicions figuratives de traç calligràfic amb temes com retrats, nus, ocells, dins un espai pictòric d’un gran dinamisme expressiu i d’un simbolisme vital Estigué casada 1939-56 amb Hans Hartung

Fundà, amb F Pessoa, la revista “Orpheu”, divulgadora dels moviments d’avantguarda El 1914 publicà els poemes de Disperção , que , amb Indícios de Oiro , integren les seves Poesias Completas 1946 Amb una exacerbada consciència de marginat —que el portà al suïcidi —i profunda egolatria, és un poeta de trànsit entre el simbolisme i el futurisme Escriví també la novella Confissão de Lucio 1914, contes Céu em Fogo , 1915, teatre Amizade , 1912 i dos interessantíssims volums de correspondència amb FPessoa 1958-59

Deixeble de Josep Benseny i de Leandre Cristòfol Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures Sobresortí per la tasca docent i divulgadora l’any 1953 obrí una escola privada, fou cofundador del Cercle de Belles Arts de Lleida, del qual fou professor des del 1957, i del Grup Cogul 1964 Feu nombroses exposicions, especialment a la seva ciutat natal Rebé en dues ocasions la Medalla Vilaltella 1972, 1973 i la Medalla Morera 1996 El 2002 publicà Coses de l’art i de la vida , recull de pensaments, records i vivències

Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di…

Estudià música a Holanda, Anglaterra i Suïssa amb Aaltje Noordewier-Reddingius, Laurens Bogtman, Bodi Rapp i Roy Henderson Es graduà el 1948 i molt aviat fou contractada per a interpretar les parts de contralt d’oratoris i música sacra de diferents èpoques, especialment després de la seva interpretació de la Rapsòdia per a contralt , de J Brahms, amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam El seu repertori comprèn també el lied i interpretà amb gran èxit obres de C Monteverdi, L van Beethoven, F Schubert, GF Händel, G Mahler i J Brahms, entre d’altres Collaboradora habitual del director…

Doctora en història medieval per la Universitat de Barcelona, la seva tesi doctoral versà sobre La Vila de Berga a l’Edat Mitjana la família dels Berga Autora de nombrosos estudis i articles sobre la història, les tradicions i les festes de Berga i de la comarca, com la festa dels Elois i La Patum, els seus estudis inèdits sobre La Patum permeteren impulsar la petició i posterior declaració 2005 de la festa com a patrimoni oral i immaterial de la humanitat Compaginà la tasca d’investigadora amb la de divulgadora i amb la docència a l’IES Guillem de Berguedà, i collaborà…

Desenvolupament enciclopèdic Els primers contactes amb vista a la seva creació tingueren lloc els anys 1989 i 1990, i la idea quallà a l’abril del 1991, amb la celebració del Primer Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana, a Lleida En aquest curt període de temps, la Coordinadora ha viscut diverses fites en un afany de consolidar-se i d’esdevenir un referent Al juny del 1993, a l’assemblea de Valls, s’elegí la primera junta directiva, en substitució de la provisional que havia conduït el procés constituent, i s’escollí Mercè Renom com a presidenta També s’establiren dues seus l’una a l…