Resultats de la cerca

Fou un dels primers divulgadors de l’hellenisme a la Itàlia prerenaixentista, en introduir manuscrits de Plató, Xenofont i Píndar, entre d’altres que portà de Constantinoble

Format a Roma amb els seguidors de Miquel Àngel, l’influïren CSalviati i TZuccari Del 1583 al 1588 treballà a Malta i Sevilla Sant Cristòfol , catedral de Sevilla Referències documentals el situen el 1590 a Lima, on es convertí en un dels divulgadors del manierisme

Fou un dels millors jugadors catalans dels anys vint i trenta Jugà al FC Barcelona en la posició de mig d’obertura Fou internacional dos cops També fou un dels primers divulgadors d’aquest esport a Catalunya a través de les pàgines del setmanari La Rambla , fundat per Josep Sunyol

Formà part del David Lloyd Club Turó de Barcelona i fou un dels primers tennistes espanyols que passà al professionalisme Fou campió d’Espanya en tres ocasions i campió de Catalunya en deu Jugà la final de dobles de Wimbledon 1923 i aconseguí un quart lloc a Roland Garros Participà en els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 i de París 1924, i formà part del primer equip espanyol de Copa Davis de la història És considerat un dels grans divulgadors i innovadors en l’ensenyament d’aquest esport El seu llegat està exposat des del 2006 a l’espai que porta el seu nom del Tennis…

Estudià música a Porto, amb N Ribas, i tornà al Brasil el 1871 El 1882 marxà cap a París per ampliar estudis amb A Thomas Fou vencedor del concurs que l’Estat convocà el 1889 per a establir l’himne brasiler el text era de Medeiros i Alburquerque Tot i això, el nou himne no fou adoptat oficialment, i es continuà emprant el que havia compost Silva el 1831 Els esforços de Miguez al capdavant de l’Institut Nacional de Música el convertiren en un dels millors centres brasilers Compongué diferents himnes patriòtics, l’òpera Saldunes i poemes simfònics, com Parisina , Oda a Victor Hugo , i Prometeu…

Estudià a la Universitat de Helmstedt i a la de Leipzig Després d’ocupar breument un lloc de cantor a la Paulinerkirche d’aquesta ciutat, el 1582, gràcies al suport de Nicolaus Selnecker, passà al Schulpforta, on romangué durant dotze anys El 1594 esdevingué cantor de la Thomaskirche de Leipzig, lloc en el qual es mantingué fins a la seva mort La seva obra més coneguda fou Melopoeia sive melodiae condende ratio, quam vulgo musicam poeticam vocant Erfurt, 1592, on es defensen unes idees molt properes a les de Gioseffo Zarlino en Le istitutioni harmoniche Aquest es convertí en un dels primers…

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal de…

Estudià al Royal College of Music de Londres i al conservatori de París amb R Benedetti El 1949 s’incorporà al Martin String Quartet i fundà el Jacobean Ensemble i el Virtuoso String Trio Entre el 1949 i el 1959 fou professor de violí al Royal College of Music i alternà la docència amb els estudis de direcció orquestral com a deixeble de P Monteux a Maine Després d’una breu carrera com a segon violinista a la London Symphony Orchestra, el 1958 fundà l’orquestra de cambra Academy of Saint Martin-in-the-Fields , centrada inicialment en la interpretació del repertori barroc i clàssic Bach,…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…