Resultats de la cerca
Es mostren 1905 resultats
doctor | doctora
Història
Segons el reglament universitari medieval (vigent, amb lleus variacions, fins al segle XIX), el qui posseïa el grau acadèmic més alt de les facultats de dret (en dret civil o en dret canònic, o bé en ambdós drets), teologia o medicina (batxiller).
Els doctors en dret i en medicina, des de la fi de l’edat mitjana anaren equiparant-se a les classes privilegiades a Barcelona, per exemple aconseguiren d’ésser equiparats als ciutadans honrats el 1498, i a Perpinyà els doctors en dret ho foren als burgesos honrats, el 1499 El nom de doctor fou equivalent originàriament al de magister o scholasticus era purament honorífic i anava acompanyat sovint d’un adjectiu per a designar els mestres més famosos Doctor Angelicus Tomàs d’Aquino, Doctor Seraphicus Bonaventura, Doctor Subtilis Duns Escot, Doctor Illuminatus Ramon Llull Fou probablement a la…
doctor | doctora
doctor ‘honoris causa’
Títol honorífic que concedeixen les universitats a una persona eminent.
Assumpció Estivill i Rius
Arxivística i biblioteconomia
Doctora en biblioteconomia.
Llicenciada en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona 1973, graduada per l’Escola de Bibliotecàries 1976 i doctora per la School of Library and Information Science de la Universitat de Pittsburg 1990 El 1999 passà a la facultat de biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona, de la qual és la primera degana És autora de L’Escola de bibliotecàries, 1915-1939 1992 i de nombrosos articles especialitzats És membre de la Secció de Catalogació de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i Biblioteques
Maria Caro i Sureda
Filosofia
Doctora en filosofia.
Ja a dotze anys s’havia fet remarcar en una discussió pública a la Universitat de València El 1789 ingressà al convent de Santa Caterina de Siena de Palma Mallorca Publicà Ensayo de historia, física y matemáticas 1781, i escriví algunes poesies religioses en castellà
Ramon Font i Roure
Metge (es doctorà a Montpeller el 1836) i farmacèutic.
Exercí a Barcelona El 1845 publicà un atles historicobibliogràfic de les ciències mèdiques Las ocho épocas
Santiago Alcolea i Gil
Historiografia catalana
Historiador de l’art. Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid.
Professor agregat de la UB des del 1966, fundà i dirigí el Departament d’Història de l’Art, i fou catedràtic d’art modern i contemporani fins que es jubilà l’any 1986 Vinculat des de jove a l’Institut Amatller de Barcelona, actualment n’és el president del patronat Tot i que la seva tesi doctoral versava sobre La pintura a Barcelona al segle XVIII , ha estudiat totes les expressions de l’ampli ventall artístic Entre les seves primeres obres destaquen diversos volums de la sèrie “Los Monumentos Cardinales de España” La Catedral de Santiago 1948, Ávila monumental 1952 i de les “Guías artísticas…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina