Resultats de la cerca

Aquest sistema religiós, predicat per Mahoma a Aràbia al segle VII dC, es basa en les successives revelacions fetes a aquest profeta per l’Enviat de Déu Ǧabrā'il , el conjunt de les quals constitueix el llibre sagrat anomenat Alcorà La professió de fe islàmica consisteix no solament en el reconeixement de la submissió islām absoluta del creient a l’omnipotència divina, sinó, a més, en un testimoniatge definitiu que integra dins la comunitat musulmana el qui el pronuncia La fórmula per a expressar-lo es redueix a l’afirmació que “no hi ha altre déu sinó Déu Allà i Mahoma és el seu Profeta”…

Com a tal, és objecte de fe divina i catòlica, i comporta, doncs, obligatorietat eclesiàstica i canònica La teologia tradicional distingeix entre dogmes generals veritats fonamentals del cristianisme, que cal creure explícitament per a assolir la salvació, i dogmes especials articles de fe, que reclamen només un assentiment implícit D’altra banda, hom distingeix els dogmes pròpiament dits misteris en sentit estricte, coneguts només per revelació dels que són assequibles a la raó, tot i que l’esforç de raonabilitat és present també respecte als primers El…

Deixeble de Joan Damascè, polemitzà contra els dogmes de l’islam i contra la iconoclàstia Fou el primer escriptor cristià que usà l’àrab en matèria religiosa

En el seu estudi hom insisteix actualment en la necessitat, més ellà d’un simple tractament especulatiu, d’una història del dogmes per a possibiltar llur correcta comprensió

Hostil als dogmes i a la intolerància teològica, definí la veritable religió com a natural, racional i de contingut ètic La seva obra Christianity as Old as the Creation 1730 constitueix una de les principals aportacions al deisme

Fou rector de l’Institut Catholique de Tolosa, càrrec que hagué d’abandonar 1907 en ésser acusat de Modernisme per la seva obra l' Eucharistie El 1899 fundà el “Bulletin de Littérature Ecclésiastique” collaborà en moltes obres collectives i en diverses revistes Pot ésser considerat un dels precursors dels estudis d’història dels dogmes

La seva obra poètica —en general de circumstàncies, bé que en algun cas s’apropa als esquemes simbolistes— és recollida en Alvoradas 1865 i Outonais 1892 L’exaltació del món laboral, el cristianisme vague i sense dogmes i el to de pamflet d’una gran part de la seva obra reflecteixen molts dels tòpics del progressisme portuguès

La doctrina mutazilita, qualificada tradicionalment de racionalista, intentà d’harmonitzar revelació i raó, influïda pel corrent filosòfic hellenístic Sostingué, entre altres dogmes que li són peculiars, la no-eternitat de l’Alcorà i la llibertat de la conducta humana Fou oficial en el califat abbàssida des d’al-Ma'mūn fins a al-Wāṯiq, però, perseguits els seus partidaris, desaparegué al segle XIII

Es dedicà activament a refutar i a denigrar els escrits religiosos del judaisme, adés prenent-los com a prova indirecta dels dogmes cristians, adés exagerant-ne les “blasfèmies” A ell es deu la iniciativa de la disputa de Barcelona 1263 i la confiscació i expurgació de llibres hebreus als dominis de Jaume I, per a la qual operació obtingué butlles papals 1267