Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
Monti-sion
Església i col·legi de jesuïtes de Palma (Mallorca), continuació d’una antiga sinagoga convertida en capella el 1314 sota l’advocació de Nostra Senyora de Monti-sion, al voltant de la qual sorgiren les escoles lul·lianes que donaren lloc el 1483 a l’Estudi General Lul·lià.
El 1561 els jurats de Palma donaren escoles i capella als jesuïtes per a llur installació L’Estudi General, traslladat a un altre edifici, hagué de sofrir la competència del collegi dels jesuïtes, que es dedicaren intensament a la formació i captació de la noblesa i tingueren una època d’esplendor, especialment al s XVII Amb l’expulsió dels jesuïtes, el 1767, el collegi fou ocupat per la Universitat del 1769 al 1816, i novament del 1820 al 1824 Dissolta de nou la Companyia el 1835, fou ocupat el collegi per l’Institut Balear 1837-1916 i per la Biblioteca Pública 1835-55 Els…
Banū Gómez
Història
Denominació que els àrabs donaren als descendents de Gómez Díaz, comte de Saldanya.
Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid
Elefantina
Baix relleu d’un temple de l’illa d' Elefantina
© Fototeca.cat
Illa
Nom que donaren els autors clàssics a l’illa d’enfront d’‘Aswān (Ǧazīra ‘Aswān).
Hom hi ha descobert abundants restes arqueològiques blocs dels successius temples erigits a Khnum, déu de la primera cascada, i a Satis, la seva companya, els quals daten de les dinasties XI, XII, XVIII, XIX i XXX, diferents objectes que integraven el santuari de Hekaib, un cementiri de moltons animal de Khnum, un nilòmetre i un gran nombre d’esteles i de grafits És famós sobretot el lot de papirs en arameu que hi ha estat descobert a començament del s XX, obra de la colònia militar jueva que hi sojornà, sembla, des del s VI aC fins al IV aC gràcies a aquests papirs hom coneix la vida…
Sant Julià de la vall d’Escós (Soriguera)
Art romànic
Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “ in ipso pugo de Sancto luliano ” Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià
argentum oscense
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que els llatins donaren a la moneda indígena que circulava per la província d’Hispània Citerior, probablement les dracmes ibèriques.
Fou retirada pels romans al començament del s II aC
protosaures
Paleontologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels sinaptosaures, que eren de petites dimensions, posseïen una única fossa temporal i tenien l’aspecte de llangardaix.
Visqueren durant el Permià i el Triàsic i donaren lloc als sauropterigis
Agostino Agazzari
Música
Compositor i organista.
Autor del drama pastoral Eumelio 1606 Fou un dels primers que donaren indicacions per a la realització del baix continu
masterometria
Paleontologia
Mètode biomètric que, a partir de l’estudi de les variacions anatòmiques en les peces dentàries de diferents famílies fòssils de carnívors fissípedes, permet de treure conclusions sobre l’evolució d’aquesta línia filètica.
Fou utilitzat per primera vegada el 1953 pels paleontòlegs Crusafont i Trullols, que el donaren a conèixer en les revistes Evolution i Nature
caníbal
Etnologia
Antropòfag.
El terme deriva de la designació que donaren els conqueridors castellans als indis caríbics de les Petites Antilles, els quals practicaven l’antropofàgia
calamars gegant
Calamars gegant pescat la dècada dels 1980 a la badia de Bonavista, Canadà
Derek Keats (CC BY 2.0)
Zoologia
Cefalòpode dibranqui de l’ordre dels decàpodes semblant al calamars, el qual comprèn diverses espècies que habiten a una gran profunditat (500-1 000 m), a l’Atlàntic i, rarament, a la Mediterrània.
Poden assolir longituds de més de 15 m A l’edat mitjana donaren lloc a les llegendes del kraken o pop gegant que enfonsava les naus