Dos documents parlen de la vila de Sant Julià, a la vall d’Escós; aquest hagiotopònim sembla suposar l’existència d’una església dedicada a aquest sant, de la qual, però, desconeixem la situació. El primer esment és del 1099, en què el comte Artau II i la seva muller donaren al monestir de Gerri un capmàs a la vila d’Escós “in ipso pugo de Sancto luliano”. Posteriorment, entre el 1099 i el 1101, Arnau Pere i Ermessén donaren al cenobi tot allò que tenien a la vila de Sant Julià.