Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
dosos
Folklore
Castellers que formen l’antepenúltim pis del castell.
En els castells de quatre pilars, cadascun d’aquests rep un peu dels dosos En els castells de tres pilars, un dels dosos es posa dret amb els dos peus sobre el mateix casteller del pis de sota i l’altre eixancarrat un peu a cada pilar
pom de dalt
Castell de quatre de nou carregat i descarregat pels castellers de Vilafranca durant la Festa Major de Vilafranca del Penedès de l’agost de 1996. Al capdamunt, el pom, format pels dosos, l’aixecador i
© M. del Mar Pujol
Folklore
Cúpula d’un castell.
És format pels seus tres últims pisos els dosos, l'aixecador i l'enxaneta
canastra
Jocs
Joc de cartes, originari de l’Uruguai.
Hom hi juga amb dues baralles franceses i amb dotze jòquers 4 jòquers i 8 dosos Hi poden prendre part fins a sis jugadors El joc consisteix a prendre, a cada volta, una carta de la pila i deixar-ne una de les pròpies, per tal d’arribar a fer combinacions mínimes de tres cartes d’igual valor, i intentar d’aconseguir una combinació de set cartes del mateix valor canastra
numeral
Gramàtica
Nom de nombres, inclòs en la categoria gramatical de l’adjectiu alhora amb els adjectius dits pronominals o determinatius, el qual, com ells, pot exercir també la funció de pronom.
Els numerals anomenats cardinals indiquen amb precisió el nombre d’individus designats per un nom La forma masculina és usada substantivament per a designar cadascun dels nombres o alguna cosa designada amb un nombre en aquest cas és possible una forma plural l’u, els uns, els dosos, el cinc, els sisos, el divuit, els dinous, els vints, els vint-i-tresos Serveixen també per a designar els nombres abstractes Els numerals cardinals anomenats Formació dels numerals en català collectius són substantius que representen com a unitat un nombre determinat de coses, sovint amb un matís…
solo
Jocs
Joc de cartes que es juga amb un joc de què han estat trets els dosos, vuits i nous (o bé els dosos, tresos i quatres), i es reparteixen les trenta-sis cartes restants entre tres jugadors.
El jugador que creu tenir bon joc per a guanyar juga contra els altres dos
castells

Castells: Pilar de vuit amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a les festes de Santa Úrsula del 2009
Arxiu Colla Vella dels Xiquets de Valls
Folklore
Altres esports
Pràctica popular i autòctona de Catalunya que consisteix a bastir construccions humanes.
Les estructures més habituals al llarg de la història han estat El pilar o espadat construcció el tronc de la qual és format per un sol casteller a cada pis El dos o torre construcció el tronc de la qual és integrat per dos castellers a cada pis, excepte als dos darrers, ocupats per l’aixecador o acotxador i l’enxaneta El tres construcció el tronc de la qual el constitueixen tres castellers per pis, llevat dels pisos de dosos dos castellers –antepenúltim–, aixecador i enxaneta Aquests tres darrers pisos reben el nom de pom de dalt El quatre construcció el tronc de la qual és format per…
castell

Estructura d’un castell de quatre de vuit
© Fototeca.cat
Folklore
Construcció de diversos pisos formada per persones (casteller) que s’enfilen les unes damunt les espatlles de les altres amb l’objectiu de coronar-la al ritme del so de la gralla.
La tradició sorgí al començament del segle XIX a Valls i al Camp de Tarragona, i s’estengué primer al Penedès i durant el segle XX a la resta de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord També s’han començat a crear colles en altres indrets del món Xina, Xile, Brasil i Argentina gràcies al suport d’algunes de les principals formacions del país Al llarg de la darrera dècada del segle XX i la primera del segle XXI, s’han recuperat els millors castells del segle XIX i s’han portat a plaça construccions que mai no s’havien fet abans Cada temporada es poden contemplar a les millors…
aixecador
Folklore
En les colles de castellers, vailet del penúltim pis del castell que, excepció feta dels pilars, es posa de quatre grapes amb un peu per damunt de cadascun dels dosos
mentre s’agafa amb les mans dels braços d’aquests.
Per damunt seu traspassa l' enxaneta en coronar el castell També rep el nom d' acotxador o cassola
sardana

Ballada de sardanes
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…
Folklore i cultura popular 2009
Folklore
L’entrada en vigor el 2010 de la prohibició de l’ús d’elements pirotècnics en les celebracions populars fa perillar moltes de les festes a Catalunya © Fototecacat L'entrada en vigor, al començament de gener del 2010, de la transposició de la directiva del Parlament Europeu sobre l'ús de material pirotècnic va desencadenar un seguit d'actes reivindicatius organitzats pels grups de foc del país al llarg de l'any El motiu va ser l'alarma generada en saber-se que la directiva en qüestió, aprovada el 2007, posa en perill l'essència de moltes…