Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
draga

Draga de catúfols
© fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Qualsevol eina o aparell que serveix per a excavar terrenys subaquàtics.
Deixant de banda les dragues de mà, molt poc emprades, les més freqüents són grans aparells flotants capaços de funcionar amb autonomia El funcionament d’una draga pot ésser mecànic o hidràulic, segons si arrenca el material per mitjans mecànics o per aspiració d’aigua, la qual s’emporta el fang i la sorra del fons En ambdós casos, tot el mecanisme de comandament i moviment de l’estri que recull els materials va muntat en una barcassa amb dipòsits per a emmagatzemar els materials arrencats o un sistema per a transportar-los al lloc adequat Les dragues mecàniques són principalment…
draga de pala

Dragat per sota del nivell freàtic de graves i sorres al·luvials, mitjançant una draga de cullera
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Draga que porta una pala muntada a l’extrem d’un braç mòbil, la descàrrega de la qual es fa obrint-ne el fons.
Aquesta cullera pot ser hidràulica, com en les retroexcavadores, o bé tirada amb cables Les de cables poden dragar a més profunditat Després d’excavar el material del fons, es descarrega sobre un gànguil situat al costat de la draga Entre les dragues de pala hi ha les dragues de pala frontal, emprades als Estats Units, i dragues de pala retroexcavadora, emprades a Europa La draga de pala és una de les més emprades Habitualment excaven terrenys granulars, argiles, margues i roques toves
la Draga
Jaciment arqueològic
Assentament lacustre del Neolític del terme municipal de Banyoles (Pla de l’Estany).
Descobert l’any 1990 per Joan Abad, de l’Associació Arqueològica de Girona, és situat a pocs metres de l' estany de Banyoles , en una zona generalment inundada durant l’hivern però originàriament la riba era més allunyada, a uns 50 m La seva extensió ha estat estimada, segons sondeigs i perforacions sistemàtics iniciats l’any 1996, entre 8000 m 2 i 10000 m 2 , uns 1000 m 2 dels quals submergits El jaciment, datat cap a la meitat o al final del Vè millenni aC, és un dels hàbitats lacustres més antics d’Europa, i el més important de la península Ibèrica Presenta afinitats amb altres poblats…
draga talladora
Construcció i obres públiques
Draga de succió que, a diferència de les dragues mecàniques, talla el terreny del fons marítim mitjançant un capçal de tall i, posteriorment, el succiona una vegada aquest queda en suspensió.
Es tracta de dragues estàtiques, ancorades al fons per un piló i per cables que permeten desplaçaments transversals i d’avanç escombrant un carrer de dragatge Aquestes dragues tallen i succionen el material extracció i, posteriorment, la mateixa bomba impulsa el fang obtingut a través d’una canonada flotant transport fins a un buidador situat a la línia de costa abocament Per tant, no requereixen mitjans auxiliars i constitueixen per si mateixes un tren de dragatge Són adequades per a l’excavació de tot tipus de sòls i deixen un fons de gran qualitat Atesa la seva alta producció, són…
draga xucladora
Construcció i obres públiques
Draga formada per un braç de succió que va fins al llit marí sorrenc que cal dragar, on xucla la sorra amb l’aigua i aboca els materials al compartiment per a runa, o bé, mitjançant una canalització tubular suportada per flotadors, els transporta a l’indret receptor.
traga-sabres
Arts de l'espectacle (altres)
Personatge que com a espectacle s’introdueix a la gola sabres o altres objectes tallants similars.
Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya
Arqueologia
Centre de recerca amb finalitat d’inventari, protecció, conservació, estudi i difusió del patrimoni arqueològic submergit.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya l’any 1992 i la seva seu és a Girona Des del 1996 forma part del Museu d’Arqueologia de Catalunya Entre altres jaciments, ha treballat en diversos derelictes de la cala Culip, al port romà d’Empúries i al poblat neolític de la Draga, a l’estany de Banyoles Els resultats dels seus treballs es publiquen en les Monografies del CASC
István Szabó
Cinematografia
Director cinematogràfic hongarès.
De formació acadèmica, la seva obra és d’un marcat intimisme Apa ‘El pare’, 1966, Szerelmesfilm ‘Un film d’amor’, 1970, Budapesti mesék ‘Contes de Budapest’, 1977, Bizalom ‘La confiança’, 1979, Mephisto 1981, Oscar al millor film de llengua no anglesa el 1982, Redl ezredes ‘El coronel Redl’, 1985, Hanussen 1988, Meeting Venus 1991, Edes Emma, Drága Böbe 1992, Sunshine 1999, Taking Sides 2001, Being Julia 2004, etc