Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Bülent Ecevit
Història
Política
Polític turc.
Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia i el…
El Parlament turc avala la coalició de govern d’Ecevit
El Parlament turc aprova per una àmplia majoria la coalició de govern presentada pel primer ministre, Bülent Ecevit, líder del Partit de l’Esquerra Democràtica DSP La coalició, formada pel DSP, el conservador Partit de la Mare Pàtria, i l’ultradretà Acció Nacionalista MHP, té 351 diputats del Parlament i el seu principal objectiu és la recuperació de l’economia turca
Ismet Inönü
Història
Política
Nom amb què és conegut Ismet Paixà, polític turc.
Participà 1908 en la revolució dels Joves Turcs , i a les acaballes de la Primera Guerra Mundial s’uní a les forces d’Atatürk El succeí com a president de la República 1938-50 Passà a l’oposició, fins que ocupà de nou la presidència del consell de ministres 1961-65 L’any 1972 fou succeït a la presidència del partit republicà del poble Cumhuriyet Halk Partisi per Bülent Ecevit
Protesta dels kurds contra l’arrest d’Abdullah Öcalan
El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia que el líder del Partit dels Treballadors del Kurdistan, Abdullah Öcalan, va ser arrestat ahir a l’ambaixada de Grècia a Nairobi i posteriorment traslladat a Ankara per ser jutjat per terrorisme, un delicte que a Turquia pot suposar la pena de mort La notícia desencadena nombroses manifestacions de protesta dels kurds exiliats per tot Europa, que assalten una vintena de delegacions diplomàtiques gregues i aconsegueixen ocupar les ambaixades de Grècia a Moscou, Londres, Brusselles, Berna, Estocolm i la Haia
El Govern turc anuncia l’arrest d’un líder del PKK
El primer ministre turc, Bülent Ecevit, anuncia el trasllat a Ankara de Cevat Soysal, el segon en l’organigrama de l’organització kurda PKK, que va ser arrestat a Moldova en circumstàncies no aclarides, en una operació similar a la que va permetre l’arrest d’Abdullah Öcalan Soysal gaudeix, des del 1985, de l’estatut de refugiat polític a Alemanya i viu normalment a Möenchengladbach El Govern alemany assegura que té constància de la militància de Soysal al PKK però no que sigui dirigent de l’organització
Finalitza a Hèlsinki la reunió del Consell Europeu
Es clou a Hèlsinki la cimera del Consell Europeu que posa fi a la presidència semestral de Finlàndia de la UE Entre les principals mesures de la reunió de caps d’Estat i de Govern europeus destaca l’aprovació de la llista de països candidats a incorporar-se a la Unió Eslovàquia, Lituània, Letònia, Romania i Malta, així com l’acceptació de la candidatura de Turquia, després que el primer ministre turc, Bülent Ecevit, es compromet a treballar per aconseguir la supressió de la pena de mort També s’aprova crear una força militar d’intervenció ràpida europea de 50000 soldats
Eleccions legislatives i municipals a Turquia
El Partit de l’Esquerra Democràtica DSP del primer ministre Bülent Ecevit guanya en les eleccions generals celebrades a Turquia, amb el 22% dels vots i 136 dels 550 escons del Parlament, al davant de la ultradretana Acció Nacionalista 130 escons L’islamista Fazilet Partit de la Virtut pateix un fort retrocés obté 110 escons davant els 158 que va obtenir el 1995 el seu predecessor, el Partit del Benestar, però aconsegueix les alcaldies d’Ankara i Istanbul en les eleccions municipals, que se celebren el mateix dia El Partit de la Mare Pàtria de Mesut Yilmaz i el Partit de la Recta…
Turquia
Estat
Estat de l’Àsia i part d’Europa, que comprèn la península d’Anatòlia, o Àsia Menor, una gran part de l’Armènia històrica, una petita part de Mesopotàmia i una fracció de la Tràcia, a la part europea; limita al N amb la mar Negra, a l’E amb Geòrgia, Armènia i l’Iran, al S amb l’Iraq, Síria i la mar Mediterrània i a l’W amb Grècia i al NW amb Bulgària, entre la Turquia europea i l’asiàtica hi ha la mar de Màrmara, amb els estrets del Bòsfor i dels Dardanels; la capital és Ankara.
La geografia física El relleu Vista de l’Ararat en primer terme, el monestir armeni de Khor Virap, situat prop de la frontera entre Turquia i Armènia Arian Zwegers CC BY 20 L’estructura d’Anatòlia és la d’un altiplà amb una altitud mitjana de 1132 m, clapat de conques lacustres i de volcans És una regió muntanyosa que essencialment pertany al sistema plegat alpí, encara que gairebé totalment peneplanat segons les fases orogèniques principals i aixecat en bloc per moviments de conjunt continuats fins a dates ben recents Geològicament s’hi troben roques de gairebé totes les edats, des de les…