Resultats de la cerca

Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta

L’adjectiu eclèctic sovint s’aplica a l’estil d’un compositor o al d’una obra concreta amb intenció pejorativa El fet que les influències diverses observades en el llenguatge d’una obra s’integrin de forma coherent o no cas aquest darrer en què més clarament s’hauria de parlar d’eclecticisme depèn en molt bona part d’una interpretació subjectiva Per exemple, la coexistència d’elements tonals i atonals en una obra com el Concert per a violí i orquestra ’A la memòria d’un àngel' , d’Alban Berg, podria considerar-se una manifestació d’eclecticisme, en una visió de la…

Esdevingué explícita des del 1846, moment culminant de la polèmica entre neoclassicisme i neogoticisme Fou afavorit pel millor coneixement dels edificis de cada país i per les prospeccions arqueològiques, al mateix temps que hom posava en circulació les primeres històries universals illustrades de l’arquitectura N’és l’exemple més representatiu Charles Garnier Òpera de París, 1861-74, i, a Barcelona, Elies Rogent Universitat de Barcelona, 1863-72 Perdurà, coexistint amb el Modernisme i les noves tendències, fins ben entrat el segle XX

Editada per BBaixarias, fou dirigida per Pompeu Crehuet De contingut literari, amb voluntat d’eclecticisme, reuní collaboradors destacats, com JMLopez-Picó, JLleonart, JBofill i Mates, Prudenci Bertrana, Agustí Calvet, Pompeu Gener, Narcís Oller, Mde Montoliu i Rafael Marquina No aconseguí de mantenir-se i desaparegué el mateix 1909

Presidida per un cert eclecticisme dins l’art nou, acollí en els seus salons els noms principals d’Europa, entre els quals els dels catalans Hermen Anglada i Camarasa i Ricard Canals La música també hi tingué un paper important, gràcies al concurs directiu d’Eugène Ysaye Es dissolgué el 1914

Començà en el teatre independent amb els grups Los Goliardos i Tábano Com a director ha practicat un discutit eclecticisme, però com a autor representa un pont amb la generació anterior en la línia del compromís social Ello dispara 1990, Travesía 1991, que guanyà el premi Tirso de Molina, i Castillos en el aire 1995

La seva obra Vite de’ pittori, scultori ed architetti moderni 1672, escrita amb un criteri selectiu, no es limita als artistes italians Atacà el naturalisme caravaggiesc i el manierisme, i defensà un terme mitjà entre la idea i la natura, actitud que identificà amb l’eclecticisme d’Annibale Carracci, considerat per ell l’autèntic hereu de la grandesa de Rafael

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

La seva obra és endinsada en l’eclecticisme de la fi del s XIX De la seva labor arquitectònica cal esmentar les reconstruccions d’edificis medievals, com ara San Juan de los Reyes, a Toledo, i el projecte del pavelló espanyol de l’Exposició Universal de París 1889 Com a escultor, hom en recorda el monument sepulcral de Cristòfor Colom a la catedral de Sevilla