Resultats de la cerca

Segons l’objecte que es vol detectar, els ecos indesitjats poden correspondre a elements o fenòmens diferents Per exemple, en la teledetecció d’avions i vaixells els ecos indesitjats poden provenir de fenòmens meteorològics com la pluja o la neu en canvi, en la teledetecció meteorològica els ecos indesitjats poden provenir de la reflexió de la terra o del mar, mentre que la pluja i la neu són els fenòmens que es vol detectar

És l’origen de la caixa expressiva final del segle XVII

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, “La Aurora Olotense” 1859 i “El Faro de la Montaña” a Barcelona, “El Espectador” 1872 a Sabadell, “Los Ecos del Vallés” 1880 i “Diario de Sabadell” 1881-86, i a Arenys de Mar, “Ecos de la Costa” 1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb↑ Asènsio d’Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

Fou músic de professió Publicà i dirigí, a Olot, La Aurora Olotense  1859 i El Faro de la Montaña a Barcelona, El Espectador  1872 a Sabadell, Los Ecos del Vallés  1880 i Diario de Sabadell  1881-86, i a Arenys de Mar, Ecos de la Costa  1886-88 És autor de la lletra i la música de sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica , 1873, d’un oratori, del drama Arnau de la farga i del treball La industria de Sabadell 1870 Amb Joaquim Asènsio d'Alcàntara publicà Calabazas y cabezas 1865

El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin 1872 - 1946, que concebé un mètode que posteriorment donà lloc al sonar per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se ratapinyades, balenes, dofins, etc El fet…

Complement del grup de llengüeteria del pedal, al costat de la bombarda de 16’ i la trompeta de 8', el clarí també forma part dels jocs manuals de trompeteria interior, amb el ressonador proporcionat al teclat al qual és destinat Aparegué en l’orgue de l’església dels Agustins de París el 1586 L’escola orguenera castellana de mitjan segle XVII el situà, a més, horitzontalment a la façana, formant part del conjunt de la llengüeteria de batalla Normalment només a la mà dreta, amb tessitura de 8', pren el nom de clarins clars, de batalla, de campanya, alts, etc Quan és a la mà esquerra, ho fa en…

Fou el romàntic més important del seu país Cal destacar la seva obra lírica, aplegada en dos volums Ecos de Choromí 1844 i Obras poéticas 1851 Les seves Poesías completas foren editades a Xile, el 1887

És un complement de l’orgue d’ecos -un dels cossos d’orgue- fruit dels gustos propis dels segles XVII i XVIII Un exemple a Catalunya són les campanes de l’orgue de la Seu de Tarragona

En la seva funció específica està integrat o subordinat al pla de l’obra werkprinzip de tot l’instrument Són cossos d’orgue l’orgue major, la cadireta, l’orgue expressiu, l’arca d’ecos, el recitatiu, el cos de pedal, etc