Resultats de la cerca

Esmentat el 1192, vers el 1263 s’hi havia erigit un petit hospital sota l’advocació de sant Jordi Confiat als carmelitans 1404, hi construïren un convent i ampliaren l’església romànica del segle XII el 1530 bastiren el claustre i el 1608 eixamplaren el convent Els carmelitans foren exclaustrats el 1835 i el lloc fou venut el 1837, però continuà com a santuari Els edificis foren malmesos durant la guerra civil de 1936-39 Posteriorment es restaurà el culte i el 1972 s’inicià una campanya de restauració per part d’un grup d’Artesa de Segre, parròquia a la qual fou cedit modernament el santuari

El terme sovint és usat referit a l’imperi part 247 aC — 224 dC Hom no coneix gran cosa de la Pàrtia com a satrapia de l’imperi aquemènida En temps d’Alexandre el Gran s’annexionà la Hircània, i totes dues regions romangueren juntes durant la dinastia selèucida Cap al 250 aC, Àrsaces, un governador de Diòdot, rei dels grecs bactrians, es revoltà i es declarà independent davant els selèucides, i donà lloc així a la dinastia arsàcida Vers l’any 200 aC els successors d’Àrsaces ja eren sòlidament establerts a la riba sud de la mar Càspia Més tard, les conquestes de Mitridates I 178-138 aC i…

Els seus fundadors foren Pābagh i Ardašīr en grec Artaxerxes, fills d’un sacerdot de Persèpolis, els quals es rebellaren contra l’arsàcida Artaban IV 224 Ardašīr fou proclamat rei a Ctesifont i el 226 era ja senyor de tot l’imperi, que centralitzà fortament, fonamentà en el mazdeisme i unificà el persa mitjà persa, que convertí en llengua oficial L’amenaça dels pobles germànics en el Danubi i en el Rin li permeté de tenir a ratlla els exèrcits romans El seu fill Sapor I 242-272 estengué el seu poder sobre Armènia i Mesopotàmia i, en la lluita contra els romans, vencé i féu presoner l’…

Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La Savoia…

És una plana formada pels alluvions d’aquest riu al peu de les terrasses plistocèniques que voregen els estreps meridionals de la serralada carpàtica, i solcada de N a S pels nombrosos afluents de l’esquerra del Danubi La vall de l’Olt la divideix en dues subregions l'Oltènia o Petita Valàquia W i la Muntènia o Gran Valàquia E És una regió agrícola cereals, bleda-rave, tabac i també industrial, on hi ha els principals jaciments de petroli de Romania Ha estat sempre una regió d’atracció humana La capital —que ho és també de Muntènia i de tot l’estat— és Bucarest Altres ciutats importants són…

El primer membre conegut és Humbert I dit Blancamà , comte de Savoia 1003 — ~1047, del qual s’ignoren els orígens Fou succeït pel seu primogènit Amadeu I de Savoia ~1047 — 1051, i aquest pel seu germà Odó I de Savoia 1051 — ~1057, que es casà amb Adelaida, comtessa de Torí Llurs fills, Pere I de Savoia ~1057 — 1078 i Amadeu II de Savoia 1060 —~1080 governaren conjuntament el darrer esdevingué comte de Savoia en morir aquell i fou succeït pel seu fill Humbert II de Savoia ~1080 — 1103, que eixamplà els…

Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats…

Situació Vista del poble vell de Santa Maria d’Oló coronat per l’església i l’indret on hi havia el castell, del qual avui tan sols resten unes poques romanalles J Pagans-TAVISA El castell d’Oló, conjuntament amb l’antiga església parroquial, presidia l’antic nucli poblacional encimbellat dalt un turó, de 546 m d’altitud, dreçat a la vall de la riera d’Oló i sota el qual s’arrauleixen els nous habitacles que eixamplaren la primitiva població, la qual, malgrat tot, encara senyoreja el poble i manté múltiples activitats humanes Long 2°02’10” - Lat 41°52’18” Per a anar-hi cal dirigir-se a Santa…

Una modulació suposa el desplaçament de l’ordre tonal, és a dir, el trasllat de les funcions tonals de tònica, subdominant, dominant, etc cap a altres acords diferents dels inicials Per exemple, si la modulació es produeix entre do M i sol M, aleshores la funció de tònica deixa d’estar representada per l’acord de do M i passa a ser-ho per l’acord de sol M Aquest desplaçament comporta, d’una banda, la desestabilització i l’abandonament de la tonalitat inicial i, de l’altra, l’afirmació de la nova tonalitat En aquest sentit, la modulació, en oposició a la cadència, representa el vessant…

La successió als segles XI i XII —és a dir, els mecanismes de reproducció social a través del parentiu— es pot analitzar sobretot des del vessant material, és a dir, des de la transmissió per herència de béns i drets, però abraçava també molts altres aspectes, com ara la transmissió d’estatus i poder, oficis i funcions Des del primer punt de vista, la successió havia variat poc amb relació a la tradició de les lleis visigòtiques Segons el codi legal dels Liber iudiciorum , l’herència havia de recaure, majoritàriament, en els fills o els nets en el cas que n’hi hagués, i tots els fills tenien…