Resultats de la cerca

L' axioma d’elecció afirma que per a tot conjunt no buit C existeix almenys una funció d’elecció

És aplicat per antonomàsia a l’apòstol Pau

Caracteritzada per la circumstància que l’hereu fiduciari, ultra ésser gravat de restitució, com és essencial en qualsevol fideïcomís, gaudeix alhora de la facultat de poder escollir, entre les persones designades pel causant, qui ha d’entrar en l’herència en qualitat d’hereu fideïcomissari, o també la de poder distribuir lliurement l’herència entre les persones cridades pel causant com a hereus fideïcomissàris És, doncs, un encàrrec de confiança fet pel causant i incrustat en una substitució fideïcomissària

D’una manera informal, l’aplicació f escull un element de cada subconjunt no buit de A Cal fer notar que no és un axioma constructiu, en el sentit que no es té cap indicació sobre la manera de construir una tal f L’axioma de l’elecció equival a la possibilitat de dotar qualsevol conjunt d’una bona ordenació teorema de la bona ordenació L’axioma de l’elecció és equivalent al lema de Zorn

“L’any milè dissetè de l’Encarnació del nostre Senyor Jesucrist, era milena cinquantena cinquena, indicció quinzena, primer concurrent, vintena epacta Creador i Senyor, amb el Pare i l’Esperit Sant, de totes les criatures, disposa lliurement per elles de tots els regnes i governs A la presència del senyor Guillem, molt illustre comte, el nom del qual s’ha de pronunciar amb la major reverència, i en companyia del conjunt del poble que habita al comtat i a la terra de Ribagorça, i amb el consentiment del senyor bisbe Ermengol, que viu en el si de la nostra mare Església de Santa Maria de la seu…

Elecció del papa Gregori VII

Elecció del papa Urbà II

Irla ratifica l’elecció de Tarradellas