Resultats de la cerca

Deixeble de K Stockhausen i de H Eimert, treballà en els estudis de música electrònica de Colònia i de Varsòvia Escriví obres per a instruments tradicionals Condensazioni , per a orquestra, 1962 i composicions electroacústiques Campi integrati , 1959, Campi integrati n 2, 1979 El 1964 fundà el Gruppo d’Improvisazione Nuova Consonanza

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Forma part d’un sistema que inclou un dispositiu que transforma les vibracions de les cordes en impulsos elèctrics, un amplificador que modifica aquests impulsos, i uns altaveus que els tornen a convertir en so N’hi ha de dos tipus les que tenen caixa de ressonància, anomenades normalment electroacústiques, i les de cos massís, que serveix únicament per a acomodar-hi el pont i els aparells electrònics i mantenir les cordes en tensió Les guitarres electròniques massisses poden tenir formes…

Un dels més personals i inconformistes del panorama musical català Estudià amb JPoch, CGuinovart, JSoler i es formà també com a matemàtic a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat particularment pel desenvolupament de les tècniques electroacústiques, i en el seu catàleg figuren obres com Tres converses per a 10 instruments 1997 La negra, lliscosa 1978, per a clarinet i piano Paralàlia de paralaues 1992 Tres palíndroms per a cor i Set estudis modals 2006 També ha desenvolupat una intensa labor en el món discogràfic com a editor dels segells La mà de Guido i Ars…

Estudià amb Roberto Locatelli i Lita Spena, i més tard ho feu amb Alberto Ginastera, Roberto Caamaño, Gerardo Gandini i Francisco Kröpfl a la Universitat Catòlica de Buenos Aires Durant trenta anys compongué música de cinema al seu país En aquest àmbit cal destacar-ne Juan Moreira L Favio 1972, La Mary D Tinayre 1974, La República perdida M Pérez 1983, Camila M Luisa Bemberg 1984, Los Chicos de la guerra B Kamin 1984, La Nave de los locos R Wilicher 1994 i Casas de fuego JB Stagnaro 1995 Obtingué diversos premis nacionals i internacionals També composà obres instrumentals, corals, de cambra i…

Format al Conservatori de Sofia i a l’École Normale de Musique de París, la seva assistència als Cursos de Darmstadt li despertà l’interès per la composició El fruit fou la seva primera composició, Musique à trois L’any 1957 decidí treballar amb L Berio i B Maderna, amb els quals entrà en contacte amb la música electrònica, i produí la seva primera obra en aquest gènere, Texte I Si les peces electroacústiques tenen com a interès els paràmetres de l’imperceptibilitat, l’obra Grodek amb text de G Trakl per a soprano, flauta i tres percussions destacà pel seu caràcter dramàtic El…

De formació fonamentalment autodidàctica, arribà a tocar la viola en l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1907 i el 1910, però deixà aquesta activitat per a estudiar amb A Schönberg durant dos anys El mestratge s’interrompé quan Schönberg realitzà la gira de l’estrena mundial del seu Pierrot Lunaire A partir de llavors, Scherchen inicià una brillant carrera com a director, durant la qual dirigí diverses orquestres, però rarament arribà a establir-hi una relació duradora Així, passà per la Simfònica de Riga 1912, la Grotrian-Steinweg de Leipzig el mateix any, la Ràdio de Frankfurt 1923…

Fou fundat el 1974 com a societat per Josep M Mestres Quadreny , Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter , amb l’objectiu de desenvolupar les noves tecnologies electroacústiques, en particular les informàtiques, aplicades a la composició musical i al control de so Les activitats del centre se centren en la recerca, la pedagogia, la creativitat i la difusió Comptant únicament amb recursos propis, adquirí una part de l’equipament i en construí la resta, de manera que l’any 1975 inaugurà un laboratori modest però complet, obert a tots els compositors interessats en aquests mitjans Poc…

Rebé una formació musical variada i irregular Participà en la resistència contra els nazis 1941-44 Acabada la guerra, i un any després d’haver conclòs els estudis d’arquitectura a l’Institut Politècnic d’Atenes 1946, hagué de fugir de Grècia a causa de la seva adscripció a l’ELAS Establert a París, treballà a les ordres de Le Corbusier fins el 1959, i dissenyà diverses sales de concerts i auditoris, només un dels quals, el Diatope , s’arribà a construir 1977 A París refermà també la seva formació estudiant amb Honegger, Milhaud i Messiaen Els anys 1955-66 collaborà estretament en les…

Es formà musicalment a Barcelona, concretament al Conservatori del Liceu, on estudià piano amb Pere Vallribera, música de cambra amb Maria Canela i musicologia amb Josep Maria Llorens Posteriorment amplià els seus coneixements amb Joan Guinjoan, Corium Aharonian i Luigi Nono, entre d’altres El 1982 traslladà la seva residència a Mallorca, i inicià la carrera de concertista, com a solista o formant part de conjunts de cambra com ara la Camerata Instrumental de la Universitat de les Illes Balears o la Camerata Vocale Com a pedagog, cal destacar la tasca que realitzà des de l’Escola de Pedagogia…

Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que inclou…