Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
instruments electromecànics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) que inclou els que generen oscil·lacions als circuits elèctrics per mitjà de procediments mecànics, òptics o electroestàtics.
Aquestes vibracions, convenientment amplificades amb sistemes electrònics, produeixen sons audibles mitjançant altaveus Els instruments que millor representen aquesta família són els generalment coneguts com a orgues electrònics El 1931, R Ranger presentà a Nova York un orgue electrònic capaç de generar sons a partir dels impulsos òptics captats per una cèllula fotoelèctrica Al llarg dels anys trenta foren experimentats diversos models basats en procediments mecànics de llengüetes o amb tubs electroestàtics de buit Entre tots ells, l’instrument que reeixí i s’establí com a model fou el…
orgue electrònic
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual els diferents sons i timbres són obtinguts per mitjans electrònics (o, en alguns casos, electromecànics).
Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment hi ha els…
Saronno
Ciutat
Ciutat de la província de Varese, a la Llombardia, Itàlia.
Notable centre industrial teixits, aparells electromecànics, aliments i nus de comunicacions
commutació
Operació que consisteix a establir les connexions individuals entre les vies de transmissió o els circuits de comunicació entrants i sortints a fi d’establir la comunicació desitjada entre dos punts.
Aquesta connexió pot ésser feta mitjançant elements electromecànics relés i altres dispositius amb contactes mòbils o bé mitjançant dispositius semiconductors commutació estàtica
imatge congelada
Imatge que es manté fixa en la pantalla durant un temps determinat.
Cosa que s’aconsegueix per mitjans electromecànics o per emmagatzemament en memòries digitals Els aparells de televisió que empren aquesta segona tècnica, també permeten fer efectes estroboscòpics presentant seqüències d’imatges congelades
Pervomajs’k
Ciutat
Ciutat d’Ucraïna, a l’oblast’ de Mykolajiv, situada a les vores del Bug meridional.
Situada a les vores del Bug meridional, té extracció de carbó i fàbriques d’articles electromecànics i de formigó Hi ha escola de medicina i d’electromecànica i una filial de l’escola de mines
electròfon
Música
Dit de l’instrument musical en què el so és produït o transformat per mitjà de dispositius elèctrics.
Hom els classifica en instruments electromecànics , en els quals les vibracions són d’origen mecànic i poden ésser transformades posteriorment en vibracions electromagnètiques, i en instruments electrònics , en els quals el so és produït per un oscillador
servomecanisme
Tecnologia
Servosistema la sortida del qual és constituïda per un sistema mecànic o mecanisme.
Un servomecanisme actua sobre una màquina o un sistema regulat en què la variable controlada és una posició mecànica Sol haver-hi una amplificació del senyal de comandament per a l’accionament de la màquina Els servomecanismes poden ésser purament mecànics o bé electromecànics electromagnètics o electrònics
Hendrik Brugt Gerhard Casimir
Física
Físic neerlandès.
És conegut per la seva recerca en el model dels dos fluids per a superconductors en collaboració amb CJGorter, 1934, que permetia entendre algunes de les seves propietats sota camps magnètics abans del desenvolupament de la teoria BCS Des del 1942 treballà als laboratoris de la companyia Philips, des d’on formulà, juntament amb DPolder, l’efecte Casimir 1948, de rellevància en el disseny de microdispositius electromecànics
amplificador
Música
Aparell electrònic destinat a amplificar la potència sonora d’un senyal elèctric.
El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació