Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Comissió Electrotècnica Internacional
Organisme internacional conegut també amb la sigla IEC (International Electrotechnical Commission), fundat l’any 1906, amb seu a Ginebra (Suïssa), i encarregat d’establir la coordinació i unificació de les diferents normes sobre electrotècnica dels diferents estats.
Ha fet nombroses publicacions sobre normativa i terminologia cal remarcar el Vocabulari Electrotècnic Internacional VEI Entre els seus comitès especialitzats hi ha el CISPR International Special Committee on Radio Interference , que estableix les normes internacionals pel que fa a la interferència i la compatibilitat electromagnètica EMI/EMC
Vannevar Bush
Electrònica i informàtica
Enginyer electrotècnic nord-americà.
Durant la Primera Guerra Mundial s’especialitzà en les formes de detecció de submarins Durant la Segona Guerra Mundial fou president del United State Office of Scientific Research and Development estudià noves armes i collaborà en el projecte de construcció de la bomba atòmica Ideà l’integrador diferencial i construí el primer calculador analògic complet
Ralph Vinton Lyon Hartley
Enginyer electrotècnic nord-americà.
S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà
Comitè Europeu de Normalització Electrotècnica
Organisme creat el 1973, pertanyent a la Unió Europea i format pels comitès electrotècnics d’àmbit estatal de la Unió, a més dels d’Islàndia, de Noruega i de Suïssa.
Homòleg europeu de la Comissió Electrotècnica Internacional, amb qui collabora estretament, s’encarrega d’elaborar les normes, obligatòries per als estats membres, aplicables als dispositius i aparells elèctrics, també als de telecomunicació, de manera que hom garanteixi la seguretat dels usuaris i l’intercanvi lliure en el camp electrotècnic entre els països representats En collaboració amb la Comissió Electrotècnica Internacional IEC defineix les normatives sobre radiacions electromagnètiques EMI i EMC que han de complir els equips elèctrics i electrònics
John Hopkinson
Física
Físic i enginyer electrotècnic anglès.
Estudià a les universitats de Cambridge i Londres Treballà inicialment en el camp de la illuminació elèctrica i després en el de l’electricitat, especialment en l’anàlisi del magnetisme Estudià les màquines dinamoelèctriques i els motors síncrons i enuncià la llei que duu el seu nom
Friedrich von Hefner-Alteneck
Enginyer electrotècnic i inventor alemany.
Inventà diversos aparells elèctrics, entre els quals cal destacar una làmpada d’arc de desplaçament diferencial i un dinamòmetre També perfeccionà el telègraf de Hughes El 1884 ideà la bugia que duu el seu nom
Aleksandr Stepanovič Popov
Física
Físic rus.
Professor a l’escola de marina de Kronstadt 1883, el coneixement de les experiències de H Hertz l’estimulà a estudiar les ones electromagnètiques, a fi d’emprar-les per a la transmissió de senyals a distància Perfeccionà l’aparell de Branly i ideà l’antena El 1896 inventà, amb independència de G Marconi, el primer radioreceptor Estudià també l’electricitat atmosfèrica i el mateix 1896 construí un aparell per a enregistrar les descàrregues atmosfèriques, conegut com a indicador de tempestats El 1901 fou nomenat professor i el 1905 director de l’institut electrotècnic de Peterburg
Žores Ivanovič Alferov
Física
Físic rus.
Graduat a l’Institut Electrotècnic Ulianov de Leningrad 1952, es doctorà el 1970 a l’Institut AF Ioffe de la mateixa ciutat des del 1991 Sant Petersburg, que dirigí des del 1987 Rebé, entre d’altres, els premis Ballantyne de l’Institut Franklin 1971, Lenin 1972 i Nobel de física 2000, aquest compartit amb els nord-americans H Kroemer i JS Kilby , per les seves aportacions pioneres a les tecnologies de la informació El 1963, l’equip dirigit per ell patentà el principi operacional d’un làser basat en una heteroestructura semiconductora doble simultàniament descobert per Kroemer, i…
Carlo Emilio Gadda
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements…
Enric Ras i Oliva
Enginyer.
Llicenciat en enginyeria industrial a Barcelona 1936 on es doctorà el 1960 Continuà la seva formació estudiant ciències exactes i un postgrau d’especialització en metallografia Treballà com a enginyer cap de l’oficina tècnica de Fibras Artificiales, SA 1940-42 i de la firma AEG Ibérica de Electricidad, SA, de la qual fou gerent i director tècnic nacional Formà part de l’Associació d’Electrotècnia Espanyola des del 1956, i fou vocal de la junta directiva d’aquest organisme des del 1979 també pertanyé a l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya, de la qual fou vicepresident segon 1986 i…