Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
privilegi
Diplomàtica i altres branques
Document on consta la concessió a perpetuïtat d’un privilegi.
Anomenat normalment diploma quan és concedit per sobirans, el mot sol indicar els emanats de la cancelleria papal butlla major Les cancelleries reials n'expediren, en pergamí, i eren anomenats diversament precepte privilegi rodat, privilegi reial major, carta , etc Sovint eren inserts en compilacions generals, o particulars de poblacions, generalment enquadernats en un volum llibre de privilegis i miniats
repressió
Psicologia
Procés o mecanisme psíquic mitjançant el qual resten inconscients determinats elements dinàmics de l’activitat instintiva (emocions, motivacions, tendències o idees), per tal com aquests són o són vistos com a penosos o perillosos per a l’individu, en virtut dels costums o de la moral imperants al seu entorn.
La repressió, enunciada també per SFreud —el qual n'accentuà extremament l’arrel i el caràcter específicament sexualistes— com a rebuig que l’ego fa dels impulsos emanats de l’allò i que entren en conflicte amb ell, és diagnosticada actualment pels psiquiatres només en els casos en què els factors etiològics d’una neurosi o psicosi suggereixen, per exclusió, un determinisme psicogènic
ordre
Manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d’una autoritat competent.
assistència jurídica
Dret
Funció pròpia de l’advocat, especialment necessària en els litigis en què normalment no és reconegut a les parts litigants el poder de postulació processal, o sigui, la possibilitat d’intervenir personalment per a defensar els seus drets davant els tribunals.
La llei de 1996 d’ assistència jurídica gratuïta regula un nou sistema de justícia gratuïta, abans no recopilat en un cos legal sencer, que permet als ciutadans que acreditin insuficiència de recursos econòmics per a litigar, obtenir l’assessorament en dret per a accedir a la tutela judicial efectiva La nova llei configura un dret més complet i amb més garantia d’igualtat per a les parts en un procés, eliminant excessives onerositats Als beneficis ja consagrats en l’ordenament jurídic, s’afegeixen noves prestacions, com l’assessorament i l’orientació previs a la iniciació del procés…
documentació
Diplomàtica i altres branques
Documents emanats d’una autoritat competent que proven la identitat d’una persona, la seva filiació, el seu estat social i jurídic, etc.
Les Bases de Manresa
Assemblea catalanista de Manresa, “La Ilustració Catalana”, Barcelona, 1892 BC / RM El text discutit, esmenat i aprovat a l’Assemblea de Manresa, constitueix una fita rellevant en la construcció del catalanisme polític, tant pel seu contingut teòric com pel que representà de mobilització efectiva d’una força emergent que pretenia consolidar-se Al darrere de la lletra i l’esperit de les Bases de Manresa , s’hi pot copsar la intenció dels promotors de posar-se en primera fila de la línia de sortida del catalanisme naixent que, desmarcant-se de les opcions federalistes o carlistes, els atorgués…
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…
referèndum
Política
Dret constitucional
Votació dels ciutadans d’un estat o d’una part d’un estat, generalment amb una pregunta de resposta binària d’aprovació o de rebuig, sobre una llei, una reforma legislativa o constitucional, o també sobre la independència d’un territori.
És la forma més usual de l’actuació directa del cos electoral mitjançant el sufragi, i suspèn, en principi, l’actuació dels representants polítics per a determinar la idoneïtat de la qüestió a debat Constitueix una manifestació de l’autogovern del poble, que acompleix en aquest cas una funció pública Segons el seu objecte, el referèndum pot ésser legislatiu, governatiu, administratiu o jurisdiccional atenent els efectes, pot ésser constitutiu, modificatiu o abrogatiu i, per la natura, obligatori o facultatiu El terme és emprat sovint com a sinònim de plebiscit , bé que aquest connota una…
roda
Diplomàtica i altres branques
A l’edat mitjana (segles XI-XIV), signe rodó, derivat del signum crucis, constituït per una creu inscrita en dos cercles concèntrics, amb inscripció i figura, que representa la signatura del papa i dels reis de Castella i Lleó que autenticava els documents solemnes emanats de les cancelleries corresponents i els donava validesa.
Hispani maiores i hispani minores
Precepte de Carles el Calb atorgat als hispani l’any 844, còpia del Libri Antiquitatum , Barcelona, sXIII ACB-ECSA / GS Les fonts que amb més exhaustivitat informen sobre els hispani són els diversos preceptes, capitulars i diplomes emanats de la cancelleria reial sota els governs de Carlemany, Lluís el Piadós i Carles el Calb Aquests documents designaven com a hispani els refugiats gots procedents dels territoris dominats pels musulmans a la Península Ibèrica Aquests hispani van ser installats vers l’any 780 a les terres septimanes i hispanes que es van anar integrant al domini…