Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Sext Empíric
Filosofia
Filòsof escèptic i metge empíric, d’origen grec.
Els sis llibres πρὸς μαθηματικούς 'Contra els matemàtics' combaten els gramàtics, retòrics, geòmetres, aritmètics, astròlegs i músics, i en els cinc llibres πρὸς δογματικούς 'Contra els dogmàtics' atacà els filòsofs que acceptaven algunes doctrines com a justes, en contra de la doctrina escèptica de l’abstenció de judici Els tres llibres Πυρρωνείαι ὑποτυπώσεις 'Esbòs de l'escepticisme' constitueixen un compendi de la filosofia de Pirró Les altres tres obres presenten una crítica a diversos sistemes filosòfics Tot i la manca d’originalitat, Sext Empíric és una valuosa font d’…
tractament empíric
Medicina
Tractament de les malalties per mitjans d’utilitat demostrada per l’experiència.
quantil empíric d’ordre p
Matemàtiques
Variable aleatòria Y[np] +1, on [np] és l’enter més pròxim menor del real np (és a dir, és la part entera de np), en una mostra ordenada de grandària n:(Y1, Y2, ..., Yn).
arquitectura vernacla
Arquitectura
Conjunt de les construccions i de les tècniques constructives d’un lloc determinat que es caracteritzen per compartir els trets tradicionalment propis d’aquell lloc i ser el fruit del coneixement empíric.
Diverses circumstàncies han afavorit que des de les darreres dècades del segle XX i les primeres del segle XXI que els arquitectes concedissin una creixent importància a l’arquitectura vernacla En primer lloc la crítica a la globalització de l’arquitectura de l’estil internacional afavorí una represa de les identitats locals, que es reivindicà amb força ja no solament des de l’àmbit antropològic o etnogràfic Així, per exemple, el 1964 el MoMA de Nova York celebrà l’exposició Arquitectura sense Arquitectes, que serví per revaloritzar la construcció popular D’altra banda, la reivindicació de l’…
forma
Filosofia
En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.
Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment categoria L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental
transcendental
Filosofia
En Kant i a partir d’ell, dit d’allò que pertany a les condicions a priori del coneixement, o de l’acció (sobretot moral) de l’home.
S'oposa tant a empíric pel fet que no deriva de l’experiència com a transcendent pel fet que no ultrapassa l’experiència, bé que en sigui condició intrínseca
operacionisme
Filosofia
Doctrina, propera al neopositivisme i similar a l’instrumentalisme de Dewey, establerta independentment d’aquest darrer per P.W.Bridgman (The Logic of Modern Physics, 1928) i segons la qual el significat d’un concepte és determinat per un conjunt d’operacions i resta d’acord amb una llei semàntica que el relaciona amb un procés, objecte o esdeveniment concrets.
Així, a diferència de les proposicions formals matemàtiques, lògiques, etc, que manquen de referència operativa, les proposicions empíriques són operativament significatives significat empíric si hom pot comprovar-les mitjançant operacions realitzables
Oswald Külpe
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg alemany.
Fundà l’escola de psicologia de Würzburg Epistemològicament, defensà el realisme crític psicològicament, el caràcter empíric de la seva ciència Escriví, entre altres obres, Einleitung in die Philosophie 1895 i Die Realisierung 1912-23
aritmètica política
Economia
Denominació del corrent del pensament econòmic, que pot ésser considerat precursor de la moderna estadística, iniciat a Anglaterra per William Petty, autor de l’obra Political Arithmetic
(1860).
En la seva obra, Petty, partidari decidit del mètode empíric, es pronunciava per la necessitat de tenir dades quantificables que expliquessin científicament els resultats estadístics D’altres autors han seguit la mateixa tendència, entre ells, Charles d’Avenant i Arthur Young
Johann Jakob Bachofen
Etnologia
Dret
Història del dret
Etnòleg, historiador del dret i jurista suís.
Exercí una certa influència dins l’etnologia evolucionista i àdhuc en la teoria marxista de la família Tanmateix, el caràcter més especulatiu que empíric de les seves tesis, sistematitzades a Das Mutterrecht ‘El matriarcat’, 1861, no les féu gaire acceptables, i Engels en criticà la formulació idealista