Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
mesangi
Biologia
Teixit de sosteniment del glomèrul renal.
Les cèllules mesangials, la majoria de les quals es troben separades de la llum capillar per cèllules endotelials, presenten facultats fagocitàries
citopempsi
Biologia
Procés cel·lular de transport actiu de vacúols líquids a través de la cèl·lula.
És emparentada amb la pinocitosi i fou descoberta en cèllules endotelials del glomèrul basal i altres de transport de líquid i proteïnes
endocardi
Anatomia animal
Membrana que recobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques.
Té una capa superficial formada per cèllules endotelials aplanades i una capa més profunda formada per teixit conjuntiu, fibres elàstiques i musculatura llisa
hematosi
Biologia
Bescanvi de gasos entre l’aire dels alvèols pulmonars i la sang venosa.
Aquesta sang es converteix així en sang arterial, per fixació de l’oxigen i eliminació de l’anhídrid carbònic Aquest bescanvi es localitza a la superfície de contacte entre les membranes alveolars i endotelials
endotelina
Medicina
Família de pèptids amb acció vasoconstrictora a la zona renal.
Les endotelines són secretades principalment per les cèllules endotelials Actuen a través d’uns receptors específics presents a les cèllules de la nefrona i a l’endoteli dels vasos sanguinis d’aquesta que, en ésser estimulats, provoquen una vasoconstricció que disminueix el flux sanguini renal i, per tant, disminueix la diüresi
flebotrombosi
Patologia humana
Formació d’un coàgul intravenós, no inflamatori ni infecciós, amb escassa o nul·la lesió de la paret del vas.
És deguda principalment a una estasi de la sang produïda per immobilitzacions prolongades i també a alteracions en la composició sanguínia i a lesions endotelials locals en les venes El coàgul format és unit dèbilment a la paret de la vena, i per tant, provoca fàcilment èmbols El símptoma principal és el dolor en el trajecte del vas afectat El tractament és mèdic, a base d’anticoagulants
Els pulmons
Anatomia humana
Els pulmons són els dos òrgans on es realitza l’intercanvi de gasos entre l’aire i la sang Es troben a ambdós costats de la cavitat toràcica, que ocupen quasi completament Cada pulmó té forma de semicon, amb una cara plana, o cara mediastínica , orientada cap a la línia mitjana una base , recolzada sobre el múscul diafragma un vèrtex, introduït a la base del coll, i una cara lateral , formada per la superfície restant, situada sota les costelles L’alçària d’un pulmó, des del vèrtex fins a la part posterior de la base, és d’uns 25 cm el diàmetre àntero-posterior és d’uns 16 cm, i el…
ateroesclerosi

Etapes degeneratives d’una artèria afectada d’ateroesclerosi: 1, placa d’ateroma; 2, dipòsits de calci; 3, coàgul de sang
© Fototeca.cat
Patologia humana
Forma més important d’arterioesclerosi que té com a lesió fonamental l’ateroma.
Afecta les artèries grans i mitjanes d’una manera generalitzada, bé que amb una distribució irregular, amb predilecció pels seus punts de naixement Són afectades sobretot l’aorta, caròtides, renals, ilíaques, femorals, poplíties, coronàries, mesentèriques i vertebrals La seva patogènia no és encara prou coneguda El trastorn inicial podria raure en una lesió de les cèllules endotelials de l’artèria, punt de partida de la proliferació de la capa íntima i del desenvolupament posterior de la placa d’ateroma és possible que també hi participin les cèllules de la capa muscular de l’…
capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
monòxid de nitrogen
Química
Gas incolor, d’un punt d’ebullició de -151,8°C i un punt de fusió de -163°C, poc soluble en aigua.
En contacte amb l’aire és oxidat ràpidament a NO 2 , de color bru Reacciona amb clor i brom i dona halurs de nitrosil, NOX És preparat en el laboratori per reacció del coure amb àcid nítric diluït, i en la indústria per oxidació catalítica de l’amoníac com a pas intermedi en la fabricació de l’àcid nítric, i també segons l’equació A la dècada del 1980 s’iniciaren una sèrie d’experiments que revelaren que el monòxid de nitrogen, un gas que havia estat considerat només com un contaminant atmosfèric, era generat pel metabolisme cellular i tenia una àmplia gamma de funcions biològiques com a…