Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Pathelin
Personatge de la cèlebre Farce de Maistre Pathelin, obra d’autor anònim, que data del 1464.
La seva acció es basa en un doble joc en el qual Tomàs Agnelet, un simple pastor, enganya l’advocat Pathelin seguint els consells que aquest mateix li havia donat per enganyar un drapaire
Woyzeck
Literatura alemanya
Drama de l’escriptor alemany Georg Büchner, que deixà fragmentari, i que fou publicat el 1879 (per un error de lectura de l’editor, l’obra aparegué com a Wozzeck, títol que utilitzà Alban Berg per a la seva òpera).
Narra la vida dissortada del soldat Franz Woyzeck, personatge bo i senzill, però dèbil, de qui tothom abusa la seva companya l’enganya amb el camperol, aquest es burla cruelment d’ell, així com tots els companys, i el metge l’utilitza per als seus experiments Enfollit, mata la dona, i ell mor també tràgicament L’obra ha estat portada al cinema per Werner Herzog 1979
la Caputxeta Vermella
Representació de La Caputxeta Vermella segons una pintura anglesa
© Corel Professional Photos
Personatge femení infantil protagonista del conte popular del mateix títol.
En la versió Le petit chaperon rouge de Perrault a Contes de ma mère l’Oye, 1697, la nena, anomenada així pel vestit que duu, porta uns obsequis a l’àvia i, pel camí, troba el llop, que l’enganya a fi d’arribar abans a casa l’àvia i menjar-se-les En la versió dels germans Grimm la més difosa oralment a Catalunya — Rotkäppchen — són salvades per un caçador
Charles de Beaumont
Història
Agent secret francès, conegut amb el nom de cavaller d’Eon.
Advocat, per la seva efeminada constitució física fou encarregat per Lluís XV d’una missió secreta a Rússia 1755 fent-se passar per dona, enganyà l’emperadriu Elisabet I i aconseguí una millora de les relacions francorusses 1756 Lluità durant la Guerra dels Set Anys, i més tard fou secretari de l’ambaixada francesa a Sant Petersburg i a Londres 1762-77 En tornar a França, Lluís XVI l’obligà a portar vestits femenins Escriví Loisirs du chevalier d’Eon ‘Ocis del cavaller d’Eon’, 1775
Ignasi Soler i Escofet
Literatura catalana
Novel·lista, poeta i comediògraf.
Com a escriptor, va pertànyer als sectors marginals del modernisme És autor de peces moralitzadores per a centres catòlics com Lo roure centenari 1897 i Camí del vici 1910, i de la comèdia de costums Qui més tria més s’enganya 1898 Publicà diverses narracions breus generalment caracteritzades per la presència d’elements costumistes, i la novella d’ambientació rural Esbossos 1906 També cultivà la poesia, que recollí en els volums Vora els estanys 1904, encapçalat per un pròleg de Joan Maragall, i Cançó del poeta vianant 1925
Lluís Coquard i Sacristan

Lluís Coquard i Sacristan
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Dramaturg, autor de comèdies, sainets, etc., molt representats sobretot per grups de teatre no professional.
Delineant i publicitari, guionista i autor de comèdies populars i sainets molt representats, dels quals destaquen, entre d’altres, Amor direcció prohibida 1958, La núvia portava cua 1961, L’estiuet del senyor Martí 1978, No em toquis la flor 1982, La teva dona m’enganya 1989, Avi jove vol companyia 1993, Ens ha caigut la sogra 1995, Casats per amor a la pasta 1999, L’amor entra per la finestra 2003, Un intrús a la família 2005, Un amant de comèdia 2008 i El sofà dels secrets 2008 Escriví teatre infantil Patufet 1964, Juguem tot fent teatre 1971, premi Ciutat de Barcelona 1969, Aquilí i…
,
Últimas tardes con Teresa
Cinematografia
Pel·lícula del 1983; ficció de 100 min., dirigida per Gonzalo Herralde Grau).
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Samba Pepón Coromina, Barcelona, Impala Barcelona ARGUMENT La novella homònima 1966 de Joan Marsé GUIÓ GHerralde, JMarsé, Ramón de España FOTOGRAFIA Fernando Arribas Fujicolor i panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tona Coromina MUNTATGE Anastasi Rinos MÚSICA Josep Maria Bardagí INTERPRETACIÓ Maribel Martín Teresa, Ángel Alcázar Manolo, Patricia Adriani Maruja, Cristina Marsillach Hortensia, Guillem Montesinos Bernardo, Juanjo Puigcorbé Luis, Josep Minguell Alberto Bori, Alfred Lucchetti Dr Salarich, Àngel Jové Paco, Marta Molins, José María Cervino, Mónica…
La última cita
Cinematografia
Pel·lícula del 1928; ficció de min., dirigida per Francesc de Borja Gargallo i Catalán.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Editora Nacional Film Gaumont Barcelona ARGUMENT La peça teatral homònima de FGargallo GUIÓ FGargallo FOTOGRAFIA Jaume Piquer blanc i negre i escenes acolorides en Pathécolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Burgos INTERPRETACIÓ Elvira de Amaya Elvira, Luisita Gargallo Marujita, Rafael de Murcia Eduardo de Arteaga, Paquita Arroyo, Teodor Busquets Santiago Moreno Joaquín Bergia, Josep Acuaviva Trinquete, Teresa Calle, Eduardo Hugo Heusch el xofer ESTRENA Barcelona, novembre del 1928 sessió de proves 31121928, Madrid, 22041929 Sinopsi Eduardo, comandant de Marina,…
Laura
Literatura catalana
Protagonista de Laura a la ciutat dels sants (1931), de Miquel Llor.
Noia jove, d’extracció humil i òrfena, nascuda el 1902 No és excepcional ni pel seu físic ni per la seva intelligència El seu caràcter és voluble i contradictori De formació escolar anàrquica, influïda pel seu pare, d’aquí el seu plaer per llegir i escoltar música Ella s’ha creat un món ideal, al qual aspira, i que es concreta a esdevenir l’objecte d’un amor pur i elevat, com ja indica el seu nom, de clara referència petrarquiana L’objectiu principal de la seva vida és el matrimoni com a sortida de la realitat grisa que l’envolta Laura pensa que la felicitat és una fita humana ben legítima i…
Lluís Juste de Nin

Lluís Juste de Nin (2017)
Ferran Cornellà (CC BY-SA 4.0)
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i il·lustrador, autor de còmics i dissenyador de moda.
Professionalment vinculat al món de la moda des del 1976, treballà a l’empresa familiar del seu cosí Armand Basi , primer com a representant de Lacoste a l’Estat espanyol i posteriorment a l’empresa de moda que aquest creà el 1985 i de la qual fou director artístic Parallelament, com a dibuixant collaborà en diverses publicacions periòdiques — Mundo , Treball , Canigó amb la sèrie “Petant la xerrada”, etc—, i també amb el grup Plàstica Popular vinculat a l’Assemblea de Catalunya i amb diversos escriptors, com Manuel Vázquez Montalbán Signà sovint els seus treballs amb els pseudònims l’…