Resultats de la cerca
Es mostren 114 resultats
Acamapichtli
Història
Primer emperador (tlatoani) asteca (1376-96).
Fou nomenat per Tezozómoc , emperador tepaneca d’Azcapotzalco, quan el poble asteca es posà al seu servei Acamapichtli mantingué bones relacions amb les veïnes ciutats-estats de Cullhuacán i Azcapotzalco Això li permeté d’engrandir Tenochtitlán , la capital dels asteques Fou succeït pel seu fill Huitzilihuitl
amplificar
Engrandir, especialment els microscopis, telescopis, etc, el volum aparent (dels objectes).
Daniel I de Moscou
Història
Príncep de Moscou (~1280-1303).
Fill d’Alexandre Nevskij, el succeí el 1263 en el principat de Moscou Aprofità l’estratègica situació de la capital per a engrandir-lo i lluità contra els seus germans Andreu i Demetri i contra el duc de Razan’, Romanovič El 1302 s’annexà el principat de Perejaslavl, i morí poc temps després L’Església ortodoxa el canonitzà
la Marina de l’Hospitalet
Sector de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), limitat al N per la línia dels Ferrocarrils Catalans i format per les terres baixes del delta.
Hi ha conreus, indústries, barris de barraques la Bomba i noves urbanitzacions de grans blocs, com Bellvitge, el Torrent Gornal i Pedrosa El 1920 la zona marítima de la Marina de l’Hospitalet fou incorporada al municipi de Barcelona, per tal d’engrandir el port franc i la zona franca Originàriament, aquest nom només era aplicat al sector més proper a la mar
Nicolau I de Montenegro
Història
Segon gospodar (1860-1910) i primer rei de Montenegro (1910-15).
Fill del gran voivoda Miquel de Montenegro i d’Anastàsia Martinovič Succeí com a gospodar el seu oncle Danilo II de Montenegro Assolí la independència del seu país dels turcs i es dedicà a modernitzar-lo i a engrandir-lo Durant la Primera Guerra Mundial es posà al costat dels aliats, però el país fou envaït per Àustria i hagué d’exiliar-se
Sanç d’Ull
Cristianisme
Bisbe d’Albarrasí-Sogorb.
Carmelità Penitencier pontifici a Avinyó Elegit bisbe pel capítol, fou consagrat el 1319 Però residí gairebé sempre a Avinyó, on gestionà nombrosos plets per engrandir el seu bisbat contra els ordes religiosos i els bisbes de Saragossa, Tortosa i València Aconseguí de recobrar una gran part dels delmes i drets Celebrà dos sínodes, un el 1320 a Albarrasí i un altre el 1323 a Sogorb
Vicenç de Margarit i de Biure
Cristianisme
Eclesiàstic.
Germà de Josep de Margarit i de Biure Ingressà en l’orde dominicà Féu engrandir el convent de Sant Domènec de Girona i fou catedràtic de teologia de la universitat gironina Gràcies al seu germà, els reis francesos el preconitzaren bisbe de Lleida 1642-46 i posssiblement de Solsona 1646-51 i de Barcelona 1651-52 El 1652 s’establí al Rosselló, on Lluís XIV el nomenà bisbe d’Elna 1659, però la Santa Seu no el reconegué fins el 1669
Sant Genís de Torrelles de Foix
Art romànic
L’actual església parroquial de Torrelles es troba dins el nucli del poble És un edifici del segle XVIII que substituí en les funcions parroquials l’antiga parròquia de Santa Maria de Foix, dalt de la muntanya L’església és esmentada l’any 1185, amb el nom de Sant Genís de Torrezeles , encara que no se sap on es trobava l’antiga capella Per visites pastorals posteriors consta l’existència d’aquesta església com també la dels altars de Sant Marc, el 1404, i de la Santa Creu, el 1723 El 1594 es donà llicència per engrandir l’església de Sant Genís
Santa Anna (Mediona)
Art romànic
Aquesta capella, situada prop del terme de Sant Quintí, existia com a mínim des del segle XIII Es té constància d’una donació a l’església el 1299 El 1316 tenia cura del temple un donat, i més tard se n’encarregà la mateixa família Busquets, que vivia a la masia del costat El 1582 els jurats del terme de Mediona van decidir engrandir el temple perquè era molt visitat, i en modificaren completament l’antiga obra romànica Més tard l’edifici va sofrir altres reformes Conserva un portal de mig punt de tradició romànica fet de pedra ben treballada
Bonifaci VIII

Bonifaci VIII
© Fototeca.cat
Cristianisme
Papa (1294-1303), de nom Benedetto Gaetani
.
Cardenal des del 1241, procurà d’engrandir la seva família enfront dels Colonna, pugna que agreujà la seva actitud contra la branca catalanosiciliana, la qual ell procurà d’aïllar en el tractat d’Anagni D’altra banda, concedí a Jaume II de Catalunya-Aragó la investidura de Còrsega i Sardenya 1297 i l’animà a la lluita contra Frederic de Sicília, que s’havia llançat contra Calàbria i la Pulla, descontent dels acords d’Anagni La intenció de Bonifaci VIII de convertir Jaume en el capdavanter dels güelfs butlla Redemptor mundi , del 1297, on el nomenava gonfanoner i almirall de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina