Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Al-Buḥayra al-Murra al-Kubrā
Llac
Llac d’aigua salada al N de Suez (Egipte), travessat pel canal.
Abans era separat en dos braços allargassats de 22 i de 13 km de llarg, gairebé buits, però durant les obres del canal hom els omplí d’aigua de mar En èpoques prehistòriques tenien comunicació amb el golf de Suez, i els faraons els enllaçaren amb el Nil a través d’un canal
Vilarig
Poble
Poble del municipi de Cistella (Alt Empordà), situat al sector muntanyós del nord del terme, a la capçalera de la riera de Vilarig, que aflueix amb la de Cistella al riu Manol.
El lloc és esmentat ja el 978 i la parròquia de Sant Martí a mitjan s XII El castell de Vilarig , molt reformat als s XVI-XVII, és un notable edifici de planta quadrangular, amb restes de l’antic vall i notables portes i finestres i altres elements de l’antiga fortificació És esmentat ja al s XV, i inicialment en foren senyors els Vilareig , que a l’inici del s XVII enllaçaren amb els Lanuza
Álvarez de Toledo
Família de la noblesa castellana.
Descendeix d’Illán Pérez, algutzir major de Toledo 1139 A aquesta família pertangueren els comtes d’Oropesa i els ducs d’Alba o d’Alba de Tormes Els ducs d’Alba incorporaren el comtat de Lerín, els marquesats de Villanueva del Río, El Carpio i Eliche, el ducat de Montoro i el comtat-ducat d’Olivares, entre d’altres Una branca d’aquesta família rebé els marquesats de Villafranca del Bierzo i de Villanueva de Valdueza, el ducat de Fernandina i el principat de Montalbán i incorporà el marquesat de Tavara, el comtat de Villada i els ducats de l’Infantado i Lerma, amb llurs annexos El 1685 …
Xaló
Vista de Xaló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, en una vall ( vall de Xaló
) de les serres prebètiques valencianes orientals, entre la de Bèrnia (1128 m alt.), al S, i la del castellet d’Aixa (606 m alt.), al N, travessada pel curs mitjà del riu de Gorgos, que recull els barrancs del Curt, del Baró i del Masserof.
El terme, allargat de N a S, és flanquejat a ponent per la serra del Ferrer El sòl inculte és de 2 189 ha, el secà de 1 237 ha i el regadiu de 29 ha El 31% és conreat de vinya sobretot per a pansa i el 21% d’ametllers La indústria es redueix a un establiment de serralleria i un celler cooperatiu, a més d’una almàssera cooperativa El repoblament després de l’expulsió dels moriscs fou lent 378 h el 1646 i 450 h el 1713, malgrat la participació de mallorquins, fins que el 1787 assolí 1 584 h poc després del 1857 3 220 h assolí el màxim, però tornà a declinar amb l’emigració Des del 1970 s’ha…
Lancelot
Mitologia
Heroi mític i literari, cavaller de la Taula Rodona de la cort del rei Artús en les narracions de la matèria de Bretanya.
És discutit l’origen del personatge, que, segons alguns crítics, té antecedents en les velles literatures cèltiques La seva primera atestació coneguda, però, és en el poema narratiu alemany Lanzelet , escrit pel suís Ulrich von Zatzikhoven, que hi treballava el 1194 i que afirma que es basa en un llibre francès, avui perdut Aquest llibre desconegut, potser font original del personatge, influí sobre Li chevaliers de la charrette, novella en vers de Chrétien de Troyes escrita en 1178-90, que narra una aventura de Lancelot, amant de Guenièvre, muller del rei Artús En aquesta novella Lancelot…
noblesa
Història
Sociologia
A l’Antic Règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis.
Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa , perquè els membres de l’una i de l’altra estaven units pel fet de posseir els privilegis militars i d’…
port de Barcelona
El port de Barcelona amb Montjuïc al fons
© Arxiu Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Port marítim del municipi de Barcelona (Barcelonès).
L’actual port de Barcelona s’estén al llarg de la ciutat vella, de Montjuïc i de la Zona Franca, i és unit per línies regulars amb els principals ports del món i és origen de molts creuers turístics per la Mediterrània Història del port de Barcelona Anteriorment a la colonització romana degué existir un port natural a ponent de Montjuïc els romans hi construïren muralles i torres, i durant l’edat mitjana hi subsistí un castell sota la jurisdicció dels vescomtes de Barcelona amb el nom de castell de Port, nom conservat en una església Santa Maria de Port Tanmateix, aquest port fou reblert per…
Puiggròs

Aspecte de la vila de Puiggròs des de la part alta del turó on s’aixecava el castell
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al límit amb el Pla d’Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Puiggròs, de 9,85 km 2 , es troba al sector del N de la comarca, a la plana regada pel canal d’Urgell, dins la zona de paisatge urgellès Limita amb Arbeca E, les Borges Blanques S, Juneda W, i amb els municipis del Pla d’Urgell de Torregrossa NW, llevat d’un sector on hi ha un enclavament de Juneda, i Miralcamp NE La vila de Puiggròs és l’únic nucli de població agrupada del petit municipi El terme és de relleus suaus, amb petites elevacions, entre les quals cal destacar el tossal de la Sitja i el mateix nucli de Puiggròs En la part NE…
literatura valenciana
Literatura catalana
Literatura escrita al País Valencià en català literari o dialectal.
La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del segle XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana Però fins al segle XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del segle XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…
Rellinars
Rellinars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental.
Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…