Resultats de la cerca

Vida De nen, cantà a les capelles de diverses esglésies napolitanes i de seguida inicià els estudis de cant amb G Vergine i V Lombardi, tot i que la seva formació fou principalment autodidàctica S’inicià professionalment cantant en cafès, fins que fou descobert per un empresari que li pagà una borsa d’estudis per a ampliar la seva tècnica Debutà el 1894 al Teatro Nuovo de Nàpols amb l’òpera L’amico Francesco , de Mario Morelli, però obtingué el primer gran èxit al Teatro Massimo de Palerm, el 1897, amb La Gioconda El mateix any actuà a La bohème , a Liorna, poc després a L’Arlesiana , de…

Estudià i es doctorà a la Universitat de Pisa 1922, i fou professor de física teòrica a Florència 1924 i Roma 1927 El 1939 s’establí als EUA, i el 1945 es naturalitzà nord-americà Des del 1939 fou professor de física a la Columbia University, i collaborà en els primers assaigs i investigacions de la bomba nuclear projecte Manhattan Descobrí les reaccions en el nucli produïdes per neutrons amb moviment lent, i observà que aquests eren absorbits més fàcilment pel nucli atòmic que les partícules accelerades Creà el primer reactor nuclear, que permeté el treball controlat amb aquesta mena d’…

Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…

Fill d’un polític socialista, bé que de família aristocràtica —tenia el títol de marquès— llunyanament originària de Catalunya, el 1943 s’afilià al partit comunista Membre del comitè central 1945, secretari general de les joventuts comunistes 1949-56, responsable de la secció central d’organització 1958 i secretari general adjunt del partit 1968-72, d’ençà del 1972 n'ocupà la secretaria general Fou diputat a la cambra italiana des del 1968 i, a partir del 1979, també al Parlament Europeu Impulsor destacat de l’eurocomunisme, propugnà el que hom ha anomenat “compromís històric” un govern de…

De llunyana ascendència catalana, es doctorà en dret i publicà, ultra estudis de filosofia i història del dret, estudis de teoria i història de l’art i sobre música Bellini i Wagner i l’estudi Dell’antica letteratura catalana 1878, que precedeix la vida de Jaume I traduïda de la Crònica de Muntaner D’interès purament divulgatiu, les fonts es limiten pràcticament a Raynouard, Joan Andrés, Sismondi i Cambouliu

Deixeble del pianista G Sgambati i dels compositors G Martucci i R Grazzini, fou un reconegut virtuós que feu gires per Europa i els Estats Units i impartí classes a Florència El 1907 contragué matrimoni amb l’arxiduquessa Lluïsa Maria Antònia d’Àustria-Toscana, una relació que causà un escàndol notable a l’època, atès que ella es divorcià del seu marit, el príncep de Saxònia, per casar-se amb el músic Dins del catàleg de Toselli hi ha diverses operetes, una de les quals La cattiva Francesca , 1912, amb llibret de la seva esposa La principessa bizarra 1913 està basada en un argument de…

Es matriculà al Conservatori Giuseppe Verdi de Milà, on es diplomà el 1910 Es perfeccionà a la Hochschule de Berlín amb Hugo Becker i, novament a Milà, fou deixeble de composició de Giacomo Orefice A partir del 1910 inicià la carrera de solista, i sovint fou també intèrpret de música de cambra al costat d’Ildebrando Pizzetti i Arrigo Serato, a Itàlia, i d’Edwin Fischer i Georg Kulenkampff, a Alemanya i Àustria Del 1933 al 1968 fou professor de violoncel a l’Acadèmia de Santa Cecília Impartí classes magistrals a Berlín, a Salzburg i a Estocolm, al Festival d’Edimburg i a l’Acadèmia Sibelius de…

Es llicencià en filosofia a la Universitat de Torí 1959 i parallelament cursà estudis musicals al conservatori de la mateixa ciutat Des del 1972 és professor d’estètica de la Universitat de Torí, i alhora ha estat professor convidat de la Universitat de Middlebury EUA i de la Universitat Autònoma de Madrid Ha fet cursos i conferències en nombroses institucions universitàries d’arreu del món, com per exemple a centres de Buenos Aires, Nova York, Varsòvia, Moscou i Israel Els seus estudis se centren sobretot en la història de l’estètica i del pensament musical i en els aspectes de la història i…

El 1912 s’ajuntà al moviment futurista i el 1916 tingué contactes amb TTzara i els dadaistes, i més tard, amb el Novembergruppe, De Stijl i el Bauhaus Firmà el Manifesto de l’aeropintura futurista 1929, que comporta una pintura de moviment de formes a l’espai, la qual cosa el situa entre els capdavanters de l’abstracció Formà part a París del Cercle et Carré 1930 i d’Abstraction-Création 1932 Les seves pintures són concebudes com a organismes plens de moviment i de vida cromàtica

Estudià música i filosofia a la Universitat de Torí, de la qual és catedràtic d’estètica musical Estudia la tradició musical occidental en un context ampli, influït per l’historicisme L’estetica musicale dal Settecento ad oggi 1964, Empirismo e classicismo 1965 i Gli enciclopedisti e la musica 1971 i L’estetica musicale dall’antichità al settecento 1976, Musica e pubblico dal Rinascimento al Barocco 1984 La musica nella tradizione ebraica 1994 i Estetica della musica 1995 Membre del consell editorial 1992 i editor 1998 de la Rivista Italiana di Musicologia