Resultats de la cerca

Apareix en la litúrgia dels sagraments, i ha adquirit un relleu especial en la celebració eucarística, sobretot a l’Orient, com a part important de l'anàfora Amb l’epiclesi hom demana al Pare d’enviar l’Esperit Sant damunt el pa i el vi perquè siguin convertits en el cos i en la sang de Crist i siguin profitosos per a la santificació dels combregants Les anàfores de la tradició alexandrina la tenen abans de les paraules de la institució de l’eucaristia les altres anàfores orientals, després, com una seqüència de l'anamnesi A l’Occident, l’epiclesi no ha estat mai tan explícita com a l’Orient…

Aquest terme, utilitzat ja pel concili IV del Laterà 1215, fa referència al concepte de substantia , però aquest no és entès en el sentit de les ciències positives ni en l’aristotèlic substància vol dir aquí “entitat”, “realitat objectiva” El magisteri ha defensat constantment la validesa del concepte de transsubstanciació per a significar el realisme peculiar de la presència personal i física —no, però, material— de Crist en l’eucaristia, divers dels altres tipus de presència real de Crist en l’Església en general, o en altres sagraments en particular La teologia contemporània, tanmateix,…

Tingué com a tema central la unió entre les esglésies d’Orient i la llatina De la part oriental hi assistiren l’emperador Joan VIII, el patriarca Josep II i 25 bisbes, entre els quals Bessarió de Nicea i Marc d’Efes, cap dels antiunionistes Les dificultats econòmiques del papa Eugeni IV , que pagava les despeses del grup oriental, obligaren a traslladar el concili a Florència, on els banquers florentins prometien ajut Els temes sucessivament estudiats foren la doctrina sobre l’origen de l’Esperit Sant i l’afegitó del filioque , el valor de l’epiclesi grega, el primat del bisbe de…

Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen dues figures…

És la pregària eucarística de lloança i de súplica pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom fa present el que Jesucrist féu a l’últim sopar El seu origen es troba en la benedicció de Jesús sobre el pa i el vi, en el darrer sopar És la pregària de benedicció per excellència i de súplica, pronunciada sobre el pa i el vi, en la qual hom recorda i fa present les paraules i els fets de Jesús en instituir l’eucaristia Comença amb un diàleg inicial igual o semblant al de prefaci de la missa romana segueix l’acció de gràcies i la lloança pel do de la creació i redempció dels homes Les altres…

En l’Antic Testament, hom parla de l’Esperit de Déu en hebreu ruah ,‘alè’, ‘buf’ tot designant el poder actiu de Déu, el seu principi vital apareix, en el relat de la creació, planant damunt les aigües, de les quals sorgeix la vida, i mou i inspira els profetes i els homes escollits del poble de Déu Si no és molt analògicament, tanmateix, hom no pot trobar en tot l’Antic Testament cap personificació d’aquest Esperit, i només en els Evangelis és significada aquesta inicialment l’Esperit es manifesta des del començ de la vida pública de Jesús Marc, és present àdhuc en la seva concepció Mateu i…