Resultats de la cerca

És un mecanisme de compensació de dosi respecte a la dotació cromosòmica dels mascles En aquest procés intervenen modificacions epigenètiques

És degut a modificacions epigenètiques Es produeix durant la formació dels gàmetes, i afecta un nombre relativament reduït de gens

Un dels motius pels quals es dóna aquest efecte de posició és la presència de modificacions epigenètiques en regions properes a la seva localització genòmica, que n’alteren l’expressió

Inclou els elements que codifiquen proteïnes i molècules d’ARN, i també els que controlen en quines cèllules i circumstàncies és actiu cada gen Els resultats de la fase pilot, publicats el 2008, han demostrat que la major part de l’ADN no codificant conté elements implicats en la regulació de la funcionalitat dels gens, com intensificadors i zones propícies per a modificacions epigenètiques També s’han detectat nombroses seqüències que són transcrites a molècules específiques d’ARN implicades en la interferència de l’ARN

Es tracta d’un èster de l’àcid cafeic amb l’àcid 3,4-dihidroxifenil làctic amb acció antiinflamatòria i antiallèrgica La seva activitat antioxidant és més elevada que la de la vitamina E i elimina les espècies d’oxigen reactiu ROS i, probablement, espècies de nitrogen reactiu RNS, cosa que redueix el risc de càncer i altres malalties inflamatòries i allèrgiques Alguns dels efectes de l’àcid rosmarínic podrien estar relacionats amb la prevenció de modificacions epigenètiques i amb el seu efecte sobre factors de transcripció

Aquests canvis inclouen la modificació de l’estructura de la cromatina mitjançant l’addició de grups metil i la modificació de les histones La formació de modificacions epigenètiques s’ha relacionat amb diversos factors ambientals, com l’alimentació i les experiències individuals, com un mecanisme d’adaptació individual a cada ambient concret La major part d’aquestes modificacions dinàmiques són eliminades durant la formació dels gàmetes, per la qual cosa no es transmeten a la descendència També n’hi ha que es transmeten als descendents i que condicionen llur expressió gènica i d…

Reescrivint l’ADN Una de les tècniques que està experimentant un increment d’ús, una optimització tecnològica i una diversificació d’aplicacions més ràpida, però que també està envoltada de qüestions ètiques i legals molt importants, especialment pel que fa a la seva utilització en l’espècie humana, és la que permet editar l’ADN per a introduir-hi canvis dirigits Aquesta tècnica, coneguda amb el nom de CRISPR-Cas9, permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , de manera poc invasiva, per a introduir modificacions planificades, com per exemple corregir mutacions responsables de…

Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1992, on obtingué també el doctorat Fou investigador postdoctoral i investigador associat a l’Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins de Baltimore 1997-2001, on feu estudis sobre la metilació de l’ADN en el càncer en humans que el portaren a descobrir la relació entre la hipermetilació dels gens supressors dels tumors i l’aparició de càncers Aprofundí aquesta recerca al capdavant del Laboratori d’Epigenètica del Càncer del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas CNIO a Madrid i, del 2008 al 2018, al Programa d’…

Microbioma i medicina personalitzada Gràfic representatiu dels tres tipus de composicions microbianes intestinals, anomenats enterotips Cada punt representa la composició microbiana i cada grup, un enterotip © Institut de Recerca de la Vall d'Hebrón / Anat Eck Chaysavanh Manichanh Dels molts camps de recerca que van destacar el 2011, un dels més innovadors va ser l’estudi del microbioma –conjunt d’espècies microbianes que hi ha en un ambient determinat– intestinal humà En un estudi en què han participat investigadors de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron, s’ha analitzat el microbioma…

Edició genètica, embrions i disseny de proteïnes El nombre de tècniques de biologia molecular o cellular amb aplicacions en biomedicina està experimentant un gran creixement i un procés d’optimització Així, el 2017 es van publicar més de 1200 articles científics en revistes especialitzades en què s’havia utilitzat la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9 en cèllules humanes, que es va utilitzar per primer cop l’any 2014 i que permet reescriure fragments de la seqüència de gens in vivo , inclosos gens humans, de manera poc invasiva, per a corregir mutacions responsables de malalties genètiques…