Resultats de la cerca

En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat

Conté, principalment, el temple funerari de Ramsès III, un dels més importants en el seu gènere, que tresoreja texts d’una gran riquesa epigràfica sobre les campanyes del faraó contra els libis i els pobles de la mar El temple manifesta algunes particularitats arquitectòniques, com és ara la fortalesa de tipus sirià que constitueix la porta sud-oriental del mur de tova que clou el jaciment Comprèn, a més, dos pilons i dos patis de grans dimensions, embellits amb columnes, i diverses sales hipòstiles i cambres o capelles Adossat al temple hi ha les restes del palau de Ramsès III…

A partir de la reforma del califa ‘Abd al-Malik ibn Marwān, els seus tipus esdevingueren totalment epigràfics i el seu pes es reduí de 3,98 g a 2,97 g A la península Ibèrica hom baté dírhams des de l’any 722 En el període dels regnes de taifes, el dírham deixà d’ésser d’argent de bona llei per a ésser de billó o, fins i tot, de coure Als Països Catalans en bateren les taifes de Tortosa, Lleida, València, Mallorca-Dénia i Alpont En temps dels almoràvits, la moneda d’argent fou el quirat, però els almohades restabliren el dírham amb un pes proper a 1,5 g i de forma quadrada N’encunyaren els…

És regit pel Patronat Municipal Call de Girona, format el 1992 per l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat de Catalunya i per altres institucions, entre les quals destaquen Friends of Girona Museum & Institute, amb seu a Nova York, i la Xarxa de Jueries d’Espanya El centre comprèn dues seccions l’ Institut d’Estudis Nahmànides inaugurat el 1997, dedicat a l’obtenció i intercanvi d’informació i documentació sobre l’estudi de la cultura jueva —disposa de la biblioteca especialitzada Eliazar Eljanan Schalit—, i que organitza cursos i conferències i atorga beques d’…

És de tipus simple un sol arc, de 10,15 m d’alçària per 4,87 m d’amplada, emmarcat per dues pilastres corínties que sostenen l’entaulament, en el fris del qual hi ha la inscripció dedicatòria El total del monument té 12,28 m d’alçària i 12 d’amplària D’una gran simplicitat decorativa —no hi ha relleus—, és dotat, però, d’una gran harmonia de proporcions L’anàlisi tipològica i epigràfica demostra que fou bastit al final del s I aC per ordre testamentària d’un ciutadà anomenat Luci Licini Sura, que cal no confondre amb el senador homònim que visqué al s I dC a Tàrraco el qual molt probablement…

En un primer moment imità els esquemes tipològics i metrològics bizantins, però a partir de la reforma monetària del califa ‘Abd al-Malik ibn MarwBan 685-705, la seva tipologia esdevingué totalment epigràfica en àrab i el seu pes fou fixat a 4,25 g A la península Ibèrica, entre el 711 i el 716 hom encunyà dinars que imitaven els nord-africans derivats dels models bizantins de la seca de Cartago Després d’aquesta data hom baté dinars amb inscripcions, adaptats als models reformats De l’any 745 al 936 no degué encunyar-se or a Al-Andalus Les emissions àuries foren represes per ‘Abd al-Raḥmān…

El territori que amb el pas dels temps ha constituït els Països Catalans va viure, des de la segona meitat del segle III, les transformacions, sovint molt profundes, de la societat romana imperial, que portarien, inevitablement, a la creació de noves formes de vida i nous plantejaments històrics, diferents dels que s’havien desenvolupat durant els segles de l’Imperi, anomenats de pau romana Uns territoris com els catalans, situats entre Hispània i la Gàllia romana, ben comunicats per mar amb la Península Itàlicai amb les províncies de l’Àfrica occidental, evidentment ocupaven el millor…

Situació Alçat de la fornícula excavada a la roca I Padilla Fornícula cavada en una roca situada al sud-oest del turó de Sant Miquel de Sorba Per anar-hi, des de Santa Maria de Sorba, cal anar al mas Soldevila i agafar el corriol que porta a Sant Miquel Quan hom comença a pujar el turó, s’ha de desviar cap a mà dreta la fornícula és situada en una roca, uns 100 m vers migjorn, al vessant del pujol, enmig de pins, al costat d’un antic camí Església La roca on hi ha aquesta fornícula presenta una espècie de balma a la cara exterior, orientada cap a migjorn En aquesta mateixa cara hi ha la…

Situació Petita església castellera, molt malmesa, construïda a mig vessant del turó del castell de Vallespinosa, prop de la població del mateix nom ECSA - M Catalán L’esglesiola de Santa Maria, capella de la fortalesa de Vallespinosa, és situada a mig camí de la muntanya al cim de la qual s’alça el castell i als seus peus hi ha la vila de Vallespinosa Mapa 34-16418 Situació 31TCF622897 Per a anar a l’església de Santa Maria cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Història L’única referència documental coneguda de l’església de Santa Maria data de l’any 1193…

Situació Església d’acurat aparell i gran absis, característics de la manera de construir de la segona meitat del segle XII ECSA - A Roura L’església de Sant Joan presideix un dels dos barris que conformen el poble de Conat, just a la dreta de l’aiguabarreig de les riberes d’Orbanyà i de Noedes, del qual neix la riera de Callau Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 49” E - Long 2° 21’ 33” N Conat és a 5 km de Rià per la D-26, carretera estreta, de muntanya, que segueix la vall de la riera de Callau per la dreta En arribar al poble es troba, primer, el barri on destaca l’església parroquial de…