Santa Maria de Vallespinosa (Pontils)

Situació

Petita església castellera, molt malmesa, construïda a mig vessant del turó del castell de Vallespinosa, prop de la població del mateix nom.

ECSA - M. Catalán

L’esglesiola de Santa Maria, capella de la fortalesa de Vallespinosa, és situada a mig camí de la muntanya al cim de la qual s’alça el castell i als seus peus hi ha la vila de Vallespinosa.

Mapa: 34-16(418). Situació: 31TCF622897.

Per a anar a l’església de Santa Maria cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent.

Història

L’única referència documental coneguda de l’església de Santa Maria data de l’any 1193 i correspon a l’acta testamentària de Berenguer de Clariana, que tenia el castell de Vallespinosa en alou; el testador hi feu una deixa a l’ecclesie Sancte Marie de Valle Espinosa.

Aquesta capella fou la primera que es bastí al poble, però quan augmentà la població, les seves reduïdes dimensions foren insuficients per a atendre la feligresia, la qual cosa va portar a edificar una nova església a la darreria del segle XIII, dedicada a sant Jaume.

Església

Planta d’aquest petit edifici de morfologia molt simple i habitual a la contrada.

F. Español

Es tracta d’un petit edifici d’una sola nau capçat a llevant per un absis semicircular.

La coberta de la nau és una volta de canó seguit, mentre que l’absis és de quart d’esfera. La primera es va bastir sobre una cintra de canyes juxtaposades, cosa que es pot veure en el morter que es va utilitzar per a lligar el reble.

El portal de l’església s’obre als peus de la capella. Els muntants no són monolítics però la llinda és d’una sola peça. Hi ha una inscripció epigràfica. A banda i banda del portal s’obren dues finestres de forma cruciforme, fetes amb carreus de dimensions regulars. Una altra finestra s’obre damunt el portal, perforada en un carreu.

Tots els murs conservats són originaris. L’aparell emprat en la construcció és pedra irregular tallada a cops de maceta i disposada sense cura.

La seva localització recorda la de l’església de Prenafeta i la d’altres capelles castrals que es bastiren a mig camí entre el poble i el castell.

La cronologia d’aquesta capella es pot fer retrocedir fins a la primera meitat de segle XII. Sembla que la morfologia arquitectònica de la capella s’aproxima, o s’hi pot relacionar, a l’església de Sant Bartomeu del castell de Seguer, datada a l’inici del segle XII.

Bibliografia

  • Español, 1991, pàgs. 329-335.