Resultats de la cerca
Es mostren 117 resultats
calmes equatorials
Meteorologia
Cinturó gairebé continu de baixes pressions que s’estén entre uns 5° de latitud nord i sud de l’equador, on els vents són lleugers i indeterminats.
És una de les regions de l’atmosfera on l’aire és més homogeni i, per tant, la més idealment barotròpica, amb altes temperatures i una gran humitat
Line Islands
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, al SSW de les illes de Hawaii.
El formen un grup d’atols molt dispersos Teraina ant Washington, Tabuaeran ant Fanning, Kiritimati ant Christmas, Malden, Starbuck, Vostok, Carolina i Flint, pertanyents a Kiribati i Kingman, Palmyra i Jarvis, pertanyents a les Illes d’Ultramar Menors dels Estats Units
front de convergència intertropical
Meteorologia
Front que s’estableix, a la zona de baixes pressions equatorials, on els alisis d’ambdós hemisferis entren en contacte.
Els alisis originats a la zona d’altes pressions de l’hemisferi nord i de l’hemisferi sud, respectivament, convergeixen cap a les baixes pressions equatorials aquesta convergència horitzontal dels alisis, accentuada per la convecció tèrmica, provoca una forta ascensió de l’aire, que produeix pluges de convecció dinàmica El contrast entre ambdós alisis no és gaire acusat això no obstant, poden presentar diferències en les temperatures i, sobretot, en la velocitat, la qual cosa origina, a part les pluges convectives, pluges ciclòniques d’origen frontal
coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la…
xirimoier

Branca de xirimoier
Forest and Kim Starr (cc-by-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de la família de les annonàcies, de fulles simples, alternes i ovades, de flors amb 3 sèpals i 6 pètals, i de fruits (les xirimoies) pluricarpellars, sincàrpics i carnosos.
És originari dels Andes equatorials, però és conreat en moltes altres regions tropicals i subtropicals
buceròtids

Exemplar de buceròtid
© Xevi Varela
Ornitologia
Família d’ocells de l'ordre dels bucerotiformes.
Són ocells exòtics de bec molt gros, propis de les regions equatorials de l’Àsia i l’Àfrica
declinació d’un astre
Astronomia
Distància angular d’un astre a l’equador celeste mesurada per un arc del cercle màxim que passa per l’astre i que és perpendicular al cercle equatorial.
És una de les dues coordenades del sistema de coordenades horàries i del de coordenades equatorials coordenada 2
equador tèrmic
Meteorologia
Geografia
Línia de màximes temperatures, de posició variable entre els 5° i 10° N, segons les estacions de l’any.
Està en funció directa de l’escalfament solar i de la zona de baixes pressions equatorials on convergeixen els vents alisis
arlequí

arlequí
Petr Stuchlý (CC BY 2.0)
Entomologia
Insecte coleòpter longicorni, de la família dels cerambícids, de mides bastant grans, els èlitres del qual, tacats de negre, vermell i bru, tenen un aspecte arlequinat.
Els arlequins tenen al tòrax dues espines articulades, i els mascles presenten les antenes i les potes anteriors molt llargues Són propis de les zones equatorials de l’Amèrica del Sud
aflorament
Ecologia
Geografia
Surgència a la terra o a l’oceà.
A la mar és particularment important, ja que determina zones molt riques en pesca en provocar una barreja vertical de substàncies nutritives en uns ecosistemes molt estratificats i delimitats per la banda estreta de la regió fòtica A l’oceà, els afloraments poden produir-se prop de la costa, reben llavors el nom d' aflorament costaner Els més importants es produeixen en trams dels marges orientals dels oceans on el vent regnant, associat generalment als anticiclons centrats sobre la mar, bufa parallelament a la costa o en direcció lleugerament de terra a mar, de tal manera que genera un…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina