Resultats de la cerca
Es mostren 159 resultats
equinoderms
Zoologia
Embrancament que comprèn els animals invertebrats triploblàstics, celomats i deuterostomats, tots ells marins.
Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…
Els equinoderms
Característiques generals Les parts comestibles de la garota són les cinc gònades, de tons ataronjats, que es disposen en els interradis del cos, ben visibles en aquest exemplar seccionat transversalment El de la fotografia correspon a la garota de roca Paracentrotus lividus bé que també se’n consumeixen d’altres espècies Firo-Foto Els equinoderms són animals exclusivament marins que formen una part important de la fauna bentònica de qualsevol tipus de fons i de qualsevol fondària Mostren una marcada incapacitat de regulació osmòtica i, per tant, llur concentració salina interna depèn…
Els equinoderms fòssils
Consideracions generals Entre els equinoderms, els més ben representats en el registre fòssil són els crinozous i els equinoïdeus La forta modificació morfològica i estructural que separa els equinoïdeus irregulars dels regulars es concreta en el pas de simetria pentameral a simetria lateral, amb migració de l’anus fora del sistema apical, el desplaçament endavant del peristoma, l’especialització i la transformació dels ambulacres segons el tipus de vida, la desaparició gairebé generalitzada de l’aparell mandibular en els adults i l’aparició de fasolóles de diversos tipus, i…
estrella de mar
Estrella de mar: animal triploblàstic celomat deuterostomat (e equinoderms) (x 1/3)
© Fototeca.cat
Zoologia
Nom donat a qualsevol equinoderm de la classe dels asteroïdeus i ofiuroïdeus.
Les estrelles de mar són animals de simetria radial, amb el cos aplanat format per un disc pentagonal amb cinc braços o més, els quals tenen els conductes ambulacrals amb dues o quatre files de pedicels a través de llur superfície oval Tenen un endoesquelet calcari i un sistema ambulacral que els serveix per a la locomoció, la captura d’aliments i la respiració El sistema digestiu consta d’una boca en posició ventral, un estómac evaginable, uns diverticles pilòrics ramificats pels braços, i un curt budell recte que desemboca a la cara aboral per un anus, que pot no existir El…
ambulacrals
Zoologia
Grup taxonòmic situat dins dels deuterostomats que comprèn els hemicordats i els equinoderms.
Malgrat que tradicionalment se situava els hemicordats dins dels cordats, la comparació morfològica i els estudis de filogènia molecular ARNt, gen SSU suggereixen que els hemicordats s’agruparien amb els equinoderms, formant el grup dels ambulacrals fora dels cordats Això indica que moltes de les característiques que actualment es consideren pròpies dels cordats no serien exclusives d’aquest grup, sinó que podrien provenir de l’ancestre comú dels deuterostomats
somatocel
Zoologia
Parell de vesícules celòmiques que apareixen en la forma larvària inicial (diplèurula) dels equinoderms, juntament amb dos altres parells, anomenats axocel i hidrocel
.
Les dues vesícules del somatocel constitueixen el veritable celoma dels equinoderms una d’elles forma la cavitat celòmica de l’hemisferi oral el si peristomal i l’altra dóna lloc a la cavitat celòmica de l’hemisferi aboral el si anal Una tercera cavitat el si axial procedeix de la vesícula esquerra de l’axocel
crinoïdeus
Blothrocrinus del Carbonífer superior,equinoderm de la classe dels crinoïdeus
© Fototeca.cat
Zoologia
Classe d’equinoderms pelmatozous, que comprèn animals marins i bentònics que viuen fixats al substrat, almenys durant llur fase larval.
Són formats per un cos caliciforme anomenat disc , del qual surten cinc braços radials, sovint ramificats i multidicotomitzats En alguns ordres el disc és a l’extrem superior d’un peduncle Els braços són multiarticulats, presenten unes pínnules laterals i uns solcs nutricis dorsals, que porten l’aliment, aconseguit mitjançant la formació de remolins, a la boca, situada, juntament amb l’anus, sobre la cara dorsal del calze L’aparell aqüífer és semblant al dels altres equinoderms, i l’esquelet és calcari Són molt nombroses les formes fòssils, principalment les pedunculades Entre…
verms
Zoologia
Nom donat per Linné a un grup heterogeni d’animals metazous triploblàstics que no eren ni artròpodes ni vertebrats.
Comprenia animals tan diferents com els equinoderms, molluscs, briozous, platihelmints, anèllids, etc Més tard aquest tàxon fou reduït als invertebrats amb aspecte de cuc, i en foren exclosos, per tant, els equinoderms, molluscs, rotífers, braquiòpodes, endoproctes i altres petits grups Actualment hom no reconeix aquest grup, atès que les semblances són degudes a convergència, i no pas a afinitats filètiques
enterocèlia
Biologia
Procés de formació del mesoderma a partir d’un replec de l’intestí primitiu i que dóna lloc a dues vesícules enterocèliques.
Aquest procés és propi del desenvolupament embrionari dels equinoderms, hemicordats, braquiòpodes, etc
deuterostomats
Zoologia
Grup d’animals celomats en els quals, durant el desenvolupament embrionari, el blastòpor origina l’anus o bé marca el lloc on aquest apareixerà, mentre que la boca és completament de neoformació.
Comprèn els equinoderms, els estomocordats els pogonòfors, els urocordats els cefalocordats els vertebrats
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina