Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
xantòria
Micologia
Gènere de líquens, de l’ordre de les caloplacals, de tal·lus crustaci, de color groc o ataronjat i amb apotecis lecanorins.
Són líquens nitròfils i es fan en escorces d’arbre, en roques i en teulades
parmèlia
Micologia
Gènere de líquens, de la família de les parmeliàcies, de tal·lus foliaci, més o menys aplicat al substrat, lobulat i generalment proveït de rizines.
Moltes espècies són sorediades o isidiades Comprèn espècies comunes que viuen sobre roques i escorces d’arbres
artopireniàcies
Micologia
Família de líquens de l’ordre de les artopirenials, d’espores amb un nombre de lòculs comprès entre dos i sis.
En forma part el gènere Arthopyrenis, integrat per espècies de líquens crustacis sobre escorces, pedres, i espècies pròpies de les roques de la zona intermareal superior
pirrocòrids
Entomologia
Família d’insectes hemipteroïdeus de l’ordre dels heteròpters, que inclou espècies de 8 a 10 mm, de colors negrencs, amb els hemèlitres vermellosos, bé que la larva és totalment vermella.
Formen societats de nombrosos individus al peu de les tílies i els oms, i passen l’hivern sota escorces i pedres No són perjudicials a les plantes
histèrids
Entomologia
Família d’insectes de l’ordre dels coleòpters, d’èlitres molt durs, generalment lluents, i el cos sovint arrodonit amb l’abdomen sortint per darrere a causa del truncament dels èlitres.
Les antenes són doblegades en angle i acabades en maça Tenen potes retràctils Habiten sota les escorces dels arbres, en els excrements, en els cadàvers o bé en els formiguers
papaorelles
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dermàpters, de la família dels forficúlids, de 10 a 15 mm, que presenta el segon parell d’ales ben desenvolupat i, en repòs, protegit sota el primer parell, més curt i quitinós.
Al final de l’abdomen té un parell de cercs dentats en forma de pinça, d’una certa longitud Habita en tota mena de cavitats, dins els fruits trencats, sota escorces i pedres i altres indrets amb ombra i humitat
hilobi
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels coleòpters, de la família dels curculiònids, que ateny uns 14 mm de longitud, de color fosc i d’antenes grogues i negres.
Causa grans estralls en les escorces dels troncs tendres d’avets i pins, mentre que les larves foraden les arrels mortes d’aquests Inclou nombroses espècies, entre les quals es destaca l' hilobi del pi H pinus , comú als Països Catalans
zoràpters
Entomologia
Ordre d’insectes hemimetàbols de la subclasse dels pterigots de cos allargat, petits (uns 2 mm de llargada), amb aparell bucal mastegador, antenes de 9 artells, dos parells d’ales membranoses de poques nervadures o bé àpters, tarsos amb 2 artells i cercs curts d’un artell.
Presenten dimorfisme sexual, i ambdós sexes poden tenir una forma àptera, poc pigmentada i sense ulls ni ocels forma predominant, i una altra d’alada, pigmentada i amb ulls i ocels Viuen sota les escorces i a l’humus Manquen a la regió paleàrtica L’ordre comprèn, tan sols, una família, la dels zorotípids, amb un únic gènere Zorotypus , que inclou una vintena d’espècies
Les pirenulals
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Aquest ordre comprèn líquens principalment tropicals o més o menys marcadament termòfils, de tallus crustaci, típicament amb algues Trentepohlia donen ratlla groga en escarificar-los Les…
embiòpters
Entomologia
Ordre d’insectes hemimetàbols de petites dimensions i cos allargat, amb el cap amb un parell d’antenes filiformes i un aparell bucal masticatori.
Les ales, quan n'hi ha, són membranoses les femelles són sempre àpteres, i a vegades també ho són els mascles Les potes tenen els tarsos anteriors engruixits, puix que hi ha unes glàndules que serveixen per a fabricar seda Viuen sota les pedres, escorces i restes vegetals Hom en coneix més de cent espècies, distribuïdes pels tròpics A Europa en són conegudes poques espècies, com és ara Eulia , Haploembia i Monotyla