Resultats de la cerca

Cantada en eslavònic, fou difosa per Ciril i Metodi de primer a la Gran Moràvia, després a Bulgària música búlgara i, des del 988, a Rússia, on contribuí a la música sagrada russa música russa Els cants eslaus són idèntics als bizantins en conserven no sols les melodies, sinó també els accents dels mots Els neumes musicals serveixen indistintament per a les dues llengües A Rússia hom conserva documents litúrgics eslaus del segle XI El repertori litúrgic eslau té tres notacions neumàtiques l’ecfonètica, la paleobizantina i la kontakariana Ucraïna arribà a tenir una notació pròpia, anomenada de…

Hom en troba ja testimonis al segle VI Els pobles eslaus conrearen especialment la cançó en els aspectes èpic, familiar i religiós Les seves característiques són força rítmica, melodia limitada i diatònica i estructura formal molt simple A l’edat moderna la música culta imità l’estil de l’Occident europeu, però al segle XIX s’orientà cap a la música popular, actitud en la qual destacà la música russa

Fou virrei de Nova Granada 1740-48 i defensà Cartagena de Indias 1741 contra l’almirall britànic Vernon Capità general d’Andalusia 1750, fou després secretari de guerra 1754-59

La seva formació musical començà a la catedral de Pamplona com a nen cantor i més tard com a violinista Estudià orgue, piano, violí i composició amb els responsables de la capella musical de la catedral El 1828 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral d’El Burgo de Osma i el 1832 de la de Sevilla Durant la seva estada a la capital andalusa estrenà el seu conegudíssim Miserere El 1844 obtingué el magisteri de la capella reial de Madrid Des del 1854 exercí com a professor de composició al Conservatori de Madrid, del qual arribà a ser el director el 1866 L’any 1846 publicà un…

Mestre de capella de la catedral de Sevilla 1832-47, compongué un cèlebre Miserere A Madrid, succeí Ramon Carnicer en la càtedra de composició del conservatori 1855 Escriví òperes, com El solitario 1842 i Don Pedro el Cruel 1843, un Método de solfeo 1846, que fou d’ús general durant molts anys als conservatoris, i música religiosa, i féu una antologia de música religiosa Lira sacro-hispana , en 10 volums 1869

Baró de Toga, governador de Xàtiva ~ 1526 i batlle general de València El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc ms E i la precedí d’una vida del poeta, que és la seva primera biografia Aquest manuscrit serví de base per a l’edició feta per Juan de Resa Valladolid 1555 i per a la traducció castellana de Jorgede Montemayor València 1560 El manuscrit de Carròs possiblement arribà a Valladolid a través d’ Honorat ↑ Joan

Baró de Toga era fill de Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví, el qual succeí en els càrrecs de governador de Xàtiva ~1526 i de batlle general de València Participà en la lluita contra els moriscs de la serra d’Espadà 1526 El 1546 encarregà la confecció d’una còpia de les obres d’Ausiàs Marc i la precedí d’una breu biografia en català, del poeta La còpia serví a Jorge de Montemor per a la seva traducció castellana de les poesies d’Ausiàs Marc