Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Epaminondes
Història
Militar
General i estadista tebà.
Educat en l’escola pitagòrica, després del triomf del partit democràtic de Pelòpides expulsà els espartans de Cadmea, ciutadella de Tebes 379 Pel seu prestigi militar fou nomenat beotarca, i assegurà l’hegemonia tebana a la Grècia continental derrotà els espartans a Leuctres 371, envaí el Peloponès i alliberà Messènia, l’Arcàdia i Argos del domini espartà Acusat pels seus enemics, renuncià el comandament de l’exèrcit, fins que li fou confiat de nou davant la coalició d’Atenes i Esparta, temoroses del poder de Tebes Epaminondes envaí novament el Peloponès i derrotà…
ilota
Història
A l’antiga Esparta, esclau públic, adscrit a la terra que era atribuïda als ciutadans, sense que aquests hi tinguessin cap dret de propietat.
Els ilotes descendien, probablement, d’antics pobladors sotmesos pels doris Molt més nombrosos que els espartans, foren contínuament motiu d’inquietud a causa de les revoltes que protagonitzaren Messènia, 464 aC Tot alliberant els espartans del treball de la terra, contribuïren a fer-ne un exèrcit permanent Al s III aC, Cleòmenes oferí als ilotes la possibilitat de comprar llur llibertat i, al s II aC, foren alliberats per Nabis
Taíget
Serra
Cadena montuosa de Grècia que s’estén al llarg d’uns 115 km entre les regions de la Lacònia i la Messènia (Peloponès), en direcció NW-SE.
Altitud màxima, 2 407 m Segons la tradició, d’un dels cims del Taíget els antics espartans estimbaven els infants deformes o malaltissos, no aptes per al combat
Aristodem
Història
Rei de Messènia.
Defensà el seu regne contra la invasió dels espartans, durant vint anys, però fou derrotat, i els vençuts esdevingueren ilotes i perderen la propietat de llurs terres, repartides entre els vencedors
Beòcia
Geografia històrica
Regió històrica i nomós de la Grècia Central, situada entre el canal d’Eubea, l’Àtica, el golf de Corint i les muntanyes de la Lòcrida.
Constitueix actualment un nomós de la Grècia Central 2952 km 2 117175 h 1981 La capital és Levàdia El terreny és muntanyós mont Helicó, 1 748 m, amb les úniques planes importants de Queronea i Tebes al nord, i la conca dessecada del llac Copais Els rius són pocs i curts el més important és el Cefís L’economia és bàsicament agrícola blat, oliveres Les ciutats més importants de l’antiga regió foren Tebes, la capital, Orcomen, Platees, Tanagra, Leuctres i Queronea La població originària procedia del nord de l’Epir, i fou desplaçada pels tessalis durant la invasió dòria ~1200 aC Vers la fi del…
navarc
Història
A la Grècia clàssica, comandant d’una flota.
A Esparta, el càrrec de navarc era anual i els seus poders eren absoluts Amb el nom d' Els navarcs fou conegut el monument que els espartans bastiren a Delfos després de la batalla d’Egos-pòtams
Alcibíades
Alcibíades Còpia romana d’un bust grec
© Fototeca.cat
Història
General i polític atenenc.
Fill de Clínies i nebot de Pèricles Deixeble de Sòcrates Durant les guerres del Peloponès i després de la pau de Nícies ~421 fou el cap del partit radical que volia la continuació de la guerra Els atenencs rebutjaren Alcibíades com a general el 418, però foren vençuts pels espartans a Mantinea Amb una nova maniobra, tornà a ésser elegit general i dirigí una expedició contra l’illa de Mēlos, que fou arrasada L’obsessió de la victòria sobre Esparta el portà a una expedició contra Sicília, on Leontins, aliada d’Atenes, era amenaçada per Siracusa El 415 partí contra Siracusa una…
Dicearc de Messina
Filosofia
Geografia
Historiografia
Política
Filòsof, geògraf, historiador i polític grec.
En la seva concepció materialista, l’ànima és el resultat de l’harmoniosa organització del cos, tal com la política ho és de la síntesi harmònica de democràcia, aristocràcia i monarquia Són obres seves Βίοέ ‘Ε ‘Vida de Grècia’, Γhέ περίοδοέ ‘Itineraris’ i Π ολιτεία Σπαρτιάτϖν ‘Constitució dels espartans’
Lidiades
Història
Militar
General grec.
Manà les tropes de la seva ciutat contra els espartans, que derrotà a Mantinea ~250 aC, i fou tirà de Megalòpolis Posteriorment renuncià a la tirania i féu ingressar la ciutat a la Lliga Aquea en fou estrateg diverses vegades, i hi encapçalà, en oposició a Arat , la tendència antispartana
guerres messèniques
Història
Conflictes bèl·lics originats durant els segles VIII-VII aC que asseguraren el predomini d’Esparta sobre Messènia.
En realitat, les conflagracions foren dues, en la darrera de les quals és sabut que els espartans foren encoratjats a la lluita pel poeta Tirteu Hom parla també d’una tercera guerra messènica, esdevinguda vers el 464 aC amb motiu del terratrèmol que devastà la Lacònia i que empitjorà les relacions entre Atenes i Esparta