Resultats de la cerca
Es mostren 468 resultats
espectador | espectadora
Persona que assisteix a un espectacle.
ironia dramàtica
Teatre
Recurs literari consistent a crear un decalatge entre els coneixements dels personatges d’una trama i els de l’espectador.
Pel fet de saber coses que els personatges no saben, hom es veu d’alguna manera en posició de superioritat respecte a allò mostrat a la ficció La ironia dramàtica, doncs, acompleix una funció de distanciament, ja que pot trencar la illusió teatral fent notar d’alguna manera la presència de l’autor i posar en dubte les veritats enunciades pels personatges Alhora, pot servir per incrementar la tensió dramàtica en implicar l’espectador intellectualment respecte al desenvolupament de la trama
mòbil
Art
Realització plàstica dotada de moviment constant o alternatiu i autoaccionada o propulsada per un agent extern, el qual pot ésser un factor natural aleatori —el vent, per exemple— o l’espectador mateix.
Així, per definició, el mòbil s’oposa al principi tradicional de l’estabilitat, permanència i inalterabilitat de tota producció artística, i, d’una manera secundària, a la dualitat establerta entre l’obra d’art-objecte definitiu destinat a ésser contemplat i l’espectador-contemplador passiu de l’obra Un mòbil, malgrat que estigui entroncat amb l’escultura segons la definició clàssica, pel fet d’ésser un objecte tridimensional, no és en veritat cap estàtua dotada de moviment, car, en aquest cas, els precedents del mòbil foren nombrosos en el manierisme i al llarg del s XVIII més…
Michelangelo Pistoletto
Art
Artista plàstic italià.
Fill d’un restaurador de pintures amb el qual es formà, exposà per primera vegada el 1960, bé que fou uns deu anys més tard que la seva activitat artística començà a tenir ressonància Viu i treballa a Torí Ha participat en happenings i d’altres accions, i la seva obra reflecteix una preocupació per la recerca espacial i per motivar la participació de l’espectador Per l’ús que fa de materials de la vida quotidiana hom l’apropa als conreadors de l’art pobre Les seves primeres pintures aborden el tema del reflex i la duplicitat Aquests aspectes s’accentuen en les obres amb miralls…
espai
Teatre
Lloc en el qual es desenvolupa una acció dramàtica.
Com a espai teatral inclou tant l’anomenat espai escènic com l' espai espectador L’espai escènic és una totalitat teoricotècnica en la qual es presenta el treball de tots els elements que intervenen en un fet teatral, mentre que l’espai espectador és el lloc on els espectadors, en actitud passiva o bé activa, presencien el fet teatral, que té lloc en l’espai escènic, o en participen L’espai escènic no és únicament l’espai topogràfic on es produeix el fet teatral, sinó que també en poden formar part la llum, el so, el color, la temperatura, l’olor, etc En tot espai…
Cildo Meireles
Art
Artista brasiler.
Des dels anys seixanta, treballa en installacions amb una forta càrrega dramàtica i política, que sovint incorporen a l’experiència visual el so, l’olor i experiències tàctils, fent que l’espectador s’involucri perceptualment La seva installació Através 1983-89 confrontà l’espectador amb un laberint prohibit de reixetes, malles i barreres, i el terra cobert de vidres trencats Com a metàfores de la imperfecció, inclou elements contradictoris i sorprenents En altres obres ofereix una alternativa visual i política a les circumstàncies actuals El seu treball formà part…
Julio Le Parc
Pintura
Pintor argentí.
En installar-se a París 1958, abandonà la pintura abstracta i creà 1960 el Groupe de Recherche d’Art Visuel, amb l’objectiu d’investigar els efectes visuals de la llum i el moviment, en què l’espectador té un paper lúdic Al començament dels anys seixanta realitzà els primers mòbils, els primers relleus de fusta amb progressions de nivells de rotació i caixes de llum manipulables Experimentà amb la llum en projeccions, raigs de llum en moviment, reflexos de mòbils translúcids i installacions de llum radiant Més endavant creà ambients dins laberints mòbils que poden ser travessats…
teatre èpic
Teatre
Fórmula teatral apareguda a Alemanya els darrers anys de la dècada 1920-30.
Com la poesia èpica, el teatre èpic adopta una forma narrativa, contràriament a allò que s’esdevé en el teatre tradicional Bertolt Brecht en fou el teoritzador i l’instigador principal recolzat en la tradició teatral alemanya, fonamentalment en l’obra dramàtica de Georg Büchner, i després d’haver collaborat en el Teatre Polític de Piscator, sentí la necessitat d’impulsar un moviment teatral adequat a la societat industrialitzada del s XX La recerca de Brecht començà amb les anomenades peces didàctiques i llur confrontament amb el públic, i culminà amb les seves obres posteriors, on ja era…
comèdia de màgia
Teatre
Comèdia que juga amb efectes escenogràfics tendents a sorprendre l’espectador.
Canal Català TV
Empresa audiovisual participada per diferents propietaris de televisions locals privades de Catalunya.
Començà a emetre en cadena per tot el Principat l’11 de setembre de 2005 El projecte té l’origen en la voluntat d’oferir una programació conjunta exclusivament en català per tal de fer front a l’arribada de la televisió digital amb una programació de continguts propers a l’espectador i, també, aconseguir que les televisions locals catalanes siguin prou fortes per enfrontar-se a l’entrada dels grans grups de comunicació de l’Estat espanyol Per aconseguir la proximitat a l’espectador hom combina els programes d’emissió conjunta amb unes franges horàries reservades a la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina