Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
L’Espérance
Periodisme
Diari en francès que sortí a Perpinyà del primer de gener de 1881 al primer de desembre de 1884, amb el subtítol de «Journal Catholique et Royaliste des Pyrénées-Orientales».
Anne de Noailles
Literatura francesa
Nom amb què és coneguda Anna de Brancovan, escriptora francesa d’origen romanès.
Influïda per VHugo, escriví llibres de poesia Le coeur innombrable 1901 L’ombre des jours , 1902 Les vivants et les morts , 1913, novelles de caràcter líric i accent romàntic La nouvelle espérance , 1903 Le visage émerveillé , 1904 La domination , 1905, amb elements autobiogràfics, i Le livre de ma vie , 1932 Fou membre de l’Académie Française
Jacomí de Senlecques
Història
Joglar de Joan I de Catalunya-Aragó.
Les seves obres pertanyen a l' ars nova tardana, i llur notació és complicada Se'n conserven quatre balades a tres veus Je m'émerveil aucune fois, En ce gracieux temps joli, Fusions de ci, dedicada a Elionor d’Aragó, germana del rei i reina de Castella, i En attendant espérance , obra notable en l’aspecte rítmic, la balada-caça La harpe de mélodie i el virolai Tel me voit et me regarde
Yves Navarre
Literatura francesa
Escriptor occità en francès.
Des de la seva primera novella, Lady Black 1971, el tema de l’homosexualitat fou una constant en la seva obra Evolène 1972, Les loukoums 1973, Le coeur qui cogne 1973, Killer 1975, Kurwenal 1977, Je vis où je m'attache 1978, Portrait de Julien devant la fenêtre 1979, Le jardin d’acclimatation 1980, premi Goncourt, Romances sans paroles 1983 i L’espérance de beaux voyages 1984-85 Publicà també tres volums de Théâtre 1974-75, 1976 i 1981
Josep Tomàs Pau Santol
Literatura catalana
Filòleg i erudit.
Eclesiàstic, fou vicari de Banyuls de la Marenda i professor de la Institució Sant Lluís Gonçaga Visqué més de trenta anys a París, on estudià gramàtica i llengües Publicà en fascicles, a la revista perpinyanenca “L’Esperance” 1883, l’ Essai sur la langue catalane , estudi, amb mètode comparatista, dels orígens i les vicissituds de la llengua catalana A “Le Courrier de Ceret” 1883 publicà un treball sobre els goigs catalans i s’interessà per la història local del Rosselló, a la qual dedicà diversos estudis i monografies Utilitzà el pseudònim de Rajah de Times
Austràlia Occidental
Divisió administrativa
Estat d’Austràlia que ocupa la part occidental del país i és el primer dels estats en extensió.
La capital és Perth Una gran part del territori és ocupada pel desert Al nord, s’estén el massís del Kimberley, vorejat a l’est pel riu Ord i al sud per la conca del Fitzroy El centre de l’estat és ocupat pel Gran Desert Sorrenc Great Sandy Desert i el Gibson Desert Més al sud s’estén la regió de Murchison-Kalgoorlie, d’estructura granítica, solcada per profundes depressions ocupades per llacs salins El sud de l’estat és ocupat per part de la Nullarbor Plain i pel massís de Darling, situat a l’extrem sud-occidental i que constitueix el centre de poblament més important Perth, Albany, Bunbury…
Gabriel Marcel
Filosofia
Literatura francesa
Filòsof i escriptor francès.
Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva producció dramàtica —…
Miguel Ángel Estrella
Música
Pianista argentí.
Estudià a Buenos Aires amb O Castronuovo, E Leuchter i C de Bronstein, i el 1965 viatjà a Londres i a París A la capital francesa fou alumne de N Boulanger, V Perlemuter, M Long i Y Loriod, i aviat començà una important carrera concertística d’àmbit internacional La seva preocupació per fer arribar la música al major nombre possible de gent el dugué a alternar les actuacions en grans sales amb els concerts que oferia als obrers, camperols i collectius menys afavorits Artista poc convencional, en un mateix concert podia interpretar peces de JS Bach o L van Beethoven combinades amb músiques…