Resultats de la cerca

Presenta càpsules disposades en raïms espiciformes Creix especialment a les vores dels camins i en llocs ruderals

Fa panícules espiciformes curtament ovals o oblongues, denses i de color verd blanquinós Conreada i naturalitzada a la regió mediterrània, les seves granes són molt emprades com a menjar per als ocells de gàbia

Presenten la tija generalment trígona, les fulles graminoides, amb beines tancades, i les flors poden ésser hermafrodites o unisexuals, generalment aclamídies o amb el periant molt reduït, agrupades en cimes espiciformes que poden agrupar-se a la vegada en inflorescències diverses Els gèneres principals són Cyperus i Carex Ciperàcies més destacades càrex Carex sp castanyola Cyperus rotundus eriòfor Eriophorum sp jonca d’estany Schienoplectus lacustris jonca marítima Scirpus maritimus jónçara , serrana Cyperius sp mansega Cladium mariscus papir Cyperus papyrus paraigüets Cyperus…

Comprèn unes 10 espècies distribuïdes arreu de les regions temperades o càlides, sobretot a les terres de conreu El serreig aferradís Sverticillata , dit també millaroca o panissalla o planissola , té la tija dreta, generalment ramificada a la base, de 20 a 60 cm d’alçària, fulles verdes, amples fins a 1 cm, i panícula espiciforme, cilindroide, amb interrupcions que fan que sembli verticillada, verda o d’un to violaci El serreig d’aresta groga Sglauca té una alçària de 10 a 50 cm, les fulles verdes, linears, aspres al marge, i panícules espiciformes terminals, oblongues,…

El crespinell blanc o arròs de bruixa o pinyonets o  raïm de llop o raïmet S album , de 8 a 25 cm d’alçària i de flors blanques o rosades agrupades en una inflorescència terminal espiciforme, es fa en sòls rocallosos poc profunds a tot Europa i a les zones temperades d’Àsia i d’Àfrica del nord El crespinell groc dit també arròs de bruixa o raïm de llop S acre , alt de 5 a 15 cm i amb flors grogues aplegades en inflorescències espiciformes, es fa en roques, murs i llocs pedregosos El crespinell gros anomenat també arròs de pardal o pa de moixó S sediforme , de 10 a 40 cm d’…

Aquesta subclasse comprèn només cinc famílies, però arriba a les 5600 espècies, més de la meitat de les quals pertanyen a l’ordre de les arecals, que inclou la gran família de les palmeres arecàcies Són herbes, arbusts o arbres, amb la particularitat que les espècies llenyoses no presenten creixement secundari en gruix Les fulles tenen sovint el limbe ample i són basals o bé formen una corona terminal, com és el cas de les palmeres la nervadura pinnada i la palmada són molt freqüents És força corrent, també, que el limbe foliar inicialment enter es vagi dividint durant el…

Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni presenta sis…

Als sorrals compactats i poc o molt salabrosos del litoral apareix a la primavera en grans quantitats el petit Triglochin bulbosa subspècie barrelieri , que passa fàcilment desapercebut, ja que és una planta poc vistosa i dura pocs dies Tanmateix, és fàcil de reconèixer per les infructescències espiciformes, de fruits cilíndrics i acabats en tres puntes triglochin vol dir tres puntes Ramon M Masalles Aquesta petita família comprèn una dotzena d’espècies herbàcies menudes, anuals o més sovint perennes, que es fan als terrenys impregnats d’aigua de les zones temperades i fredes…

Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub…

Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i enteres, oposades, verticillades o més…