Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies. A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn. La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats. Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada. Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axil·lars o en inflorescències espiciformes o paniculades. El perigoni presenta sis peces iguals; l’androceu consta de sis estams (de vegades, alguns són reduïts a estaminodis) i l’ovari és ínfer i trilocular. El fruit és molt variable. Només les batates, del gènere Dioscorea (dedicat al metge grec del segle I Dioscòrides) tenen importància econòmica pels seus tubercles, que constitueixen un producte alimentari.
El gatmaimó (Tamus communis) és una planta dioica enfiladissa que vol ombra. No gens rara, hom la troba a boscos i barrancs humits de la terra baixa mediterrània o de la part inferior de l’estatge montà. Es fa una mica per tot el territori.
Ramon Dolç / Sebastià Hernadis
Les úniques espècies de la nostra flora són el gatmaimó (Tamus communis) i dues espècies de Borderea. Les nostres Borderea viuen als Pirineus; el fet que hi hagi només una altra espècie del mateix gènere a l’Amèrica del Sud representa un interessant cas de disjunció. El gatmaimó té un tubercle molt negre i les fulles brillants i cordades, que recorden les de l’arítjol, però molt més blanes i sense espines. De l’axil·la de les fulles surten les inflorescències verdoses que, a la maduresa, porten nombroses petites baies vermelles. Les flors no tenen més de 5 mm i semblen unes campanetes d’un color groc verdós, amb sis lòbuls.