Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Esplenomegàlia
Patologia humana
És anomenat esplenomegàlia l’engrossiment de la melsa La melsa és un òrgan de teixit limfoide, en forma de ronyó, que fa uns 12 cm de llarg, 8 cm d’amplada i 4 cm de gruix, i que es troba situat a l’hipocondri esquerre, és a dir, en la part superior esquerra de la cavitat abdominal Algunes persones tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que calgui deduir que existeix alguna afecció tanmateix, però, l’esplenomegàlia sol constituir una manifestació d’algun trastorn Els trastorns que més sovint evolucionen amb esplenomegàlia són la cirrosi…
Esplenomegàlia
Patologia humana
L’ esplenomegàlia consisteix en l’augment de la grandària de la melsa Hi ha persones que tenen la melsa més gran del que és habitual, sense que hi hagi cap trastorn que ho justifiqui En la gran majoria dels casos, però, l’esplenomegàlia constitueix una manifestació de diversos trastorns que la poden originar, especialment alteracions hematològiques L’augment de la grandària de la melsa pot ésser degut a diversos trastorns no hematologies com ara cirrosi hepàtica, mononucleosi infecciosa o paludisme Entre les malalties de la sang que poden causar esplenomegàlia…
Esplenomegàlia
Patologia humana
És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que…
esplenomegàlia
Patologia humana
Augment del volum de la melsa que quan ateny el doble del normal pot ésser palpada per sota la vora costal esquerra.
Pot ésser produïda per situacions patològiques molt diferents, com és el cas d’algunes malalties hematològiques, agudes o cròniques, i algunes malalties hemolítiques També són causa d’esplenomegàlia un gran nombre de malalties infeccioses, cròniques o agudes, així com els trastorns del metabolisme dels lípids, les malalties autoimmunitàries i l’estasi secundària a una hipertensió portal L’esplenomegàlia comporta un augment de la funció normal de la melsa hiperesplenisme, que es manifesta amb una destrucció excessiva de les cèllules de la sang i causa, per tant,…
Guido Banti
Patologia humana
Metge italià, autor de treballs importants sobre la patologia de la melsa, principalment sobre les anèmies d’origen esplènic (1882) i sobre les esplenomegàlies.
Ha estat donat el seu nom a una forma d’esplenomegàlia malaltia o síndrome de Banti
febre de les trinxeres
Patologia humana
Malaltia infecciosa febril, transmesa pels polls, que fou endèmica-epidèmica en els fronts de combat d’ambdues guerres mundials.
Produeix accessos febrils de curta durada, que apareixen cada cinc dies, erupció eritematosa, esplenomegàlia i dolors abdominals
malaltia de Gaucher
Patologia humana
Malaltia hereditària que afecta principalment el sexe femení, produïda per una acumulació de cerebròsids en les cèl·lules histiocitàries de la melsa, el fetge, els ganglis limfàtics i el moll de l’os.
Es caracteritza per una esplenomegàlia considerable, una pigmentació dels teguments, leucopènia, hiperplàsia dels ganglis limfàtics i del fetge i sovint hemorràgies
piroplasmosi
Patologia humana
Nom genèric de les malalties infeccioses de certes espècies d’animals, produïdes pels sarcosporidis del gènere Babesia o Piroplasma, protozous paràsits dels eritròcits.
Es caracteritza per febre, hemoglobinúria, anèmia, icterícia, esplenomegàlia, hemorràgies subcutànies, bronquitis, diarrea, etc L’única piroplasmosi humana és la febre de les Muntanyes Rocalloses
mielofibrosi
Patologia humana
Síndrome mieloproliferativa que es caracteritza per fibrosi de la medul·la òssia, hemopoesi hepàtica i esplènica i osteoesclerosi.
De causa desconeguda, afecta especialment les persones més grans de 50 anys i té un curs crònic Hi destaca l’esplenomegàlia, l’hepatomegàlia i l’anèmia, amb signes de diseritropoesi a l’hemograma i presència d’eritriblasts i de mieloblasts síndrome leucoeritroblàstica És anomenada també metaplàsia mieloide